125 dies després ha tornat la victòria en lliga a Les Comes. Des d’aquell 2 de desembre davant del Reus, curiosament en l’aniversari de Francesc Monclús, l’entrenador arlequinat.
P- Han trigat una mica per fer-te el regal d’aniversari, eh!. 3 mesos sense una victòria de lliga a les Comes.
F.MONCLÚS- Si. Feia molt temps que dèiem: ara si, ara si … toca guanyar a casa… I l’altre dia en l’últim entrenament vaig dir: aquest deute a casa, amb la gent, ens ha de picar i ens hem de sentir malament … i per tot plegat ens venia molt de gust un partit així… Bé, potser ben bé així no perque voldríem haver guanyat amb més solvència i més tranquil.litat però aquests partits també fa que la gent vibri, es posi més al costat de l’equip… i vam acabar dominant en el marcador totes les “circumstàncies” que es van produir i és el que més satisfacció ens va fer.
P- Valor d’haver remuntat un marcador en contra. Valor d’un gran joc a la primera part, valor d’haver d’afrontar una defensa zonal …
F.MONCLÚS- Si perque… l’havíem valorat … però per fer-la nosaltres. La volíem fer però al final no la vam fer. I al fer-la ells no ens va deixar fer el que pensàvem. Sabíem que l’havien fet alguns cops, contra el Barça, a la Copa… però en altres partits no i jo dubtava que la fessin. Penso que ens va anar bé en dues jugades que vam fer dos gols, després van tenir algunes contres si… però, de fet, tots els gols seus van ser de penal treu d’una arossegada de Ferrer en el 2 a 2. Però vaja saber controlar situacions com aquestes fa l’equip més fort … i en el temps morts els ho vaig dir. remuntar el marcador quan anàvem perdent ja ens havia passat, com contra el Lloret però se’ns va tornar a escapar. I per això els vaig dir això , en aquell temps mort. i tot i que ens van arribar a empatar un altre cop, aquell gol de l’Ori al final ens va anar molt bé.
P- Després per cert d’una gran aturada de l’Elagi que ens salva d’un gran gol…
F.MONCLÚS- Si, perque hi ha una errada de passi, interior que és molt arriscat, més d’una en vam fer…
P- Si, els jugadors se’n reien d’ells al final del partit i els deien “Iniestas” per l’assistència al rival….
F.MONCLÚS- Són passis que estan prohibits. Un passi de transició pel mig del camp no es pot fer mai. Per la tanca, que si la perds tens menys recorregut defensiu… però bé, ens va anar bé perque d’aquí va nèixer el gol definitiu. La victòria ens va bé: perque guanyem a casa, perque tenim 34 punts i estem en una posició molt bona, perque deixem al Vilanova a 6… a més era l’últim partit a casa abans de Valdagno i també ens venia de gust guanyar per les sensacions davant d’un partit decisiu com el dels italians.
P- Hi ha molta gent que fa comptes. Si amb 34 ja estaries gairebé salvat… si encara no. Ets dels que fan comptes o dels que prefereixen seguir partit a partit?
F.MONCLÚS- No. Jo soc del parer de pensar que amb la dinàmica molt bona que porta l’equip és per no mirar avall. No podem pensar en que ara ho perdrem tot. No se’m passa pel cap. Si que tens referència que amb 30 o 31 o 33 pots estar salvat però tampoc no se’m passava pel cap quan en teniem 27 o 28 . Com a equip no ho podem pensar, ni ho hem pensat mai. Si que tens aquest referent que amb 32, 33, 34 es pot estar salvat, però pel que està fent l’equip crec que hem de mirar amunt.
P- Treball de la setmana?
F.MONCLÚS- Farem dimarts, dijous i divendres, encara que juguem dissabte, entrenant divendres a les 4 com la setmana passada, ho podem fer. 3 entrenaments forts, intensos, per afrontar un rival que vé d’haver perdut al Palau i que com tots els rivals que ens trobem sempre diuen que passats Barça i Liceo els comença la seva lliga. ja ho va pensar el Calafell. Per molt que hi hagi gent coneguda, com l’Ivan amb qui tinc contacte, o amb el Marc… és un partit que hem de saber jugar-lo i a fora de casa hem de seguir amb aquesta línia que marquen les 4 victòries en 5 partits.
P- Si, per que allò del regal als amics ja ho vam fer a casa a la primera volta.
F.MONCLÚS- Si, si. Ja el tenen el regal…
FONTANELLAS I MARTÍ IHC 5 – TRAVIESAS 1. CAP DE SETMANA DE 6 PUNTS
Les noies de l’IHC femení han completat un cap de setmana autènticament rodó. 6 punts, 16 gols a favor i només 4 en contra. Aquest diumenge les arlequinades s’han imposat al cuer de l’OKlliga femenina per 5 a 1 en un partit ajornat corresponent a la jornada número 15. L’IHC que ha encetat el marcador molt ràpid (al minut i 32 segons Raquel Bernadas feia l’1 a 0), i l’ha deixat sentenciat en 6 minuts i mig amb un clar 3 a 0 ( amb dues dianes de la Laura Salvador) . A la segona part, amb el marcador encara ampliat amb un quart gol, el del hat trick de la Laura , les visitants han pogut fer el gol de l’honor. I a falta d’1 minut pel final la Raquel ha fet el segon del seu compte particular (el sisé en un cap de setmana maratonià). La gran notícia del partit ha estat sota pals on s’hi ha tornat a veure la gran Laura Balaguer, cada cop més recuperada de la seva lesió.
FONTANELLAS I MARTÍ IHC 5 (3/2) Laura Balaguer, Marta Soler, Laura Salvador (3), Raquel Bernadas (2) i Anna Gil, equip inicial. Elba Garreta, Judith Baldris i Laura Hernandez.
TRAVIESAS 1 (0/1) Clara Palleiro, Lucia Contreras, Ana Abalde (1), Noelia Carrera i Celsa Lopez, equip inicial. Marta Ureña, Laura Taboada i Laura Fernandez.
GOLS: 1-0 Raquel Bernadas (m 1.32), 2-0 Laura Salvador (m 4.13), 3-0 Laura Salvador (m 6.38). SEGONA PART. 4-0 Laura Salvador (m 4.45). 4-1 Ana Abalde (m 9.42). 5-1 Raquel Bernadas (18.46).
IHC JÚNIOR 12 -MATARÓ 4. MÀQUINA A TOT DRAP
L’equip júnior seguiex la seva dinàmica imparable i ha esmicolat al Mataró a Les Comes amb un contundentíssim 12 a 4. Els de Joan Doncel no afluixen els pistons tot i que ja tenen la classificació assegurada des de la jornada passada. El que intenten els nois del planter és que la màquina arribi ben greixada al Campionat de Catalunya, ja que per la gran majoria serà l’última ocasió en que el podran disputar.
