Com en tot final de temporada s’ajunten els “holes i els adeus”. Arriben cares noves amb una càrrega renovada d’il.lusions i hi ha comiats que supuren inevitablement un cop brusc de nostalgia i tristesa.L’adeu (millor un fins aviat) a Joan Doncel ens ha fet plantejar la crònica d’avui com un homenatge a tots aquells que l’any que vé no seran al club, però que han ajudat a construir-lo amb el seu esforç honest i sincer durant aquests anys . Per representar-los a tots hem buscat dos integrants dels júniors d’or, aquell grup que va meravellar als dos últims campionats de Catalunya i que ha aconseguit la fita, difícilment superable, de col.locar dos jugadors al primer equip, David Carles i Pep Vilaseca. Doncs bé, són dos dels seus companys de lleva, Aleix Vera i Isaac Larios (que per cert tornaran a coincidir al Masquefa) els que faran de mestres de cerimonia de tots els adeus d’aquest estiu.
ALEIX VERA
Al principi de temporada no imaginava pas que arribaria aquest moment però fa un temps degut a una sèrie de circumstàncies que van passar va fer que jo decidís deixar el club, realment és una decisió que fa pena ja que és molt de temps al club, però jo necessitava començar una nova etapa que agafo amb molta il·lusió amb persones que ja conec i penso que em poden aportar coses noves per seguir creixent com a jugador.
M’ agradaria poder donar les gràcies a totes les persones que m’ han envoltat i m’ han donat suport durant tots aquest anys i tots els aficionats que ens han animat i seguit durant aquest anys inesborrables.Tot va començar farà 3 anys, quan tant en Carles Solano com l’Alexis Castro em van brindar l’oportunitat de venir a un gran club com és l’IHC.
Gràcies Igualada HC!!!!
ISAAC LARIOS
Aquests 3 anys han estat molt especials per mi;
El primer any vaig poguer formar part d’un equip senzillament espectacular i vam aconseguir grans fites amb l’equip júnior… l’Alexis també va dipositar confiança en mi, i em va permetre ser part de l’equip de nacional catalana on hi habien uns porters i jugadors exepcionals on vaig poder aprendre molt de tothom. Em va deixar debutar contra el Mollet i posteriorment em va permetre jugar més partits com el del Reus Ploms i Arenys de Munt… sempre li estaré agraït per haber dipositat aquesta confiança en mi.
El segon any em van donar l’oportunitat de formar part del primer equip, on estava envoltat de jugadors exepcionals i vaig poder gaudir de veure auténtica màgia de primera persona. També m’agradaria agraïr a l’Ivan Sanz que em deixés debutar en una categoria de somni com l’Oklliga davant del Calafell.
I aquest últim ha estat una mica més complicat però tenint en compte les circumstàncies.. amb els júniors hem fet molt bona campanya i amb el nacional hem complert l’objectiu. Així que la podriem considerar com una campanya possitiva.
No obstant crec que el meu cicle a les Comes ha acabat (temporalment espero). El motiu del meu adéu és purament personal i no esportiu (ni el meu equip ni jo ens mereixiem que no rendís al nivell que ho havia de fer). Vaig a un club on tornaré a gaudir i podré tornar a oferir la meva millor versió en un projecte dirigit per dues persones molt especials per mi com son l’Oscar Lupion i en Carles Solano
Gràcies ihc !!
