Foto D.Figueras
Aquest dimarts ha transcendit que es prepara un remake de “Que bonic que és viure” (It’s a Wonderful Life)la pel·lícula nord-americana de Frank Capra del 1946 que interpretava James Stewart i que tornem a veure invariablement cada nadal. Doncs bé, després de 3 derrotes seguides els igualadins, que necessitaven retrobar-se amb la victòria, han fet la seva pròpia adaptació d’aquest film. Aquesta nit a les Comes s’ha viscut un “que bonic que és guanyar”.
Els igualadins han fet un gran partit contra un equip molt potent, i s’han emportat els 3 punts en una combinació insuperable de lluita, serietat i coratge. Defensa intensa des del primer segon fins a l’últim, jugant dues segones parts de Liceo millorades. Fins i tot l’equip ha marcat a pilota aturada (que era una d’aquelles matèries que necessitaven repàs). Ton Baliu ha fet un hat trick, l’Elagi ha estat paret mestra, Jassel i Met Molas han incorporat gol … Pla, Vives i Muntané consistència … Tot plegat a portat a l’equip a la segona victòria de la temporada, la segona a casa.
EL MONBUS ARRENCA RÀPID
L’IHC, que avui jugava amb la segona equipació, ha començat el partit crescut i convençut. I aquest cop ha picat primer. Baliu ha avançat l’equip al primer minut amb un xut exterior que ha entrat ras a porteria. 1 minut després l’Elagi ha hagut d’intervenir per deixar clar als visitants que tindrien difícil de marcar (aturant un penal que podria haver canviat la dinàmica del partit). Els arlequinats han sabut jugar l’1 a 0 fins que al minut 11 LLuís Ferrer ha aprofitat una jugada de Miras que l’ha assistit al segon pal. Era l’1 a 1, però també l’únic cop que els cerveseros podrien batre el gran Deitg. Tots dos equips al descans… faltava el millor.
BIG IHC
Com si alguns dels cops que l’equip ha rebut últimament s’haguessin empeltat en l’ADN de l’equip, els igualadins han sabut fer el mateix del que havien estat víctimes últimament. Marcar ràpid i per partida doble. En 1 minut el MONBUS ha sentenciat el partit. Primer amb un llançament de penal magníficament executat per Jassel (la bola ha tret la pols de l’escaire). I després el Ton que ha caçat un rebot del porter després d’un remat exterior.
El Vendrell ha passat aleshores ha jugat en quadre, moviment tàctic del murri Cabestany que no ha malmès la circulació del MONBUS que ha fet el quart amb una bona entrada de Pla que ha habilitat Met Molas perque afusellés al segon pal. Molas, tot cor, ha dedicat el gol al recentment desaparegut Arnau Vilalta, delegat del Voltregà, del qual just avui hauria estat l’aniversari. (Gestos com aquest demostren perque el Met és un jugador especial). I com si els igualadins li haguessin agafat el gust als gols doblats 10 segons després Baliu ha fet el seu tercer gol, aquest des del punt de penal. Un 5 a 1 que reconforta un equip que no havia tingut sort en els últims resultats i que podria haver estat molt més ampli perque l’IHC ha disposat de 3 FD per les 10-15 i 20 faltes d’equip dels visitants (ni Sergi, ni Ori ni Joanet han pogut arrodonir encara més el resultat). Ara el MONBUS espera als suïssos del Wimmis dissabte a la Cers.
MONBUS IHC 5 (1/4) Elagi, Ton Baliu (3), Met Molas (1), Sergi Pla i Oriol Vives, equip inicial. Jassel Oller (1), Joanet Muntané. David Carles, Nil Garreta i Manuel del Valle.
VENDRELL 1 (1/0) Puigbí, Miras, Creus, J.Ferrer i Albesa, equip inicial. Ll. Ferrer (1), Cortijo, A.Rodriguez. Xus Fernàndez.
GOLS: 1-0 Ton (m 0.43), 1-1 Ll.Ferrer (m 14.19). SEGONA PART. 2-1 Jassel penal (m 4), 3-1 Ton (m 5), 4-1 Met Molas (m 17.50), 5-1 Ton penal (m 18).
INCIDÈNCIES: 300 espectadors a les Comes. S’ha fet un minut de silenci per l’esposa de l’àrbitre Josep Gómez, que havia de dirigir precisament el partit MONBUS IHC-Vendrell. El seu lloc l’ha ocupat Buixeda. Els visitants han protestat molt la seva actuació però tret d’algunes errades puntuals en alguns dels penals a grans trets no han influït en el resultat.
Quina casualitat que sempre que guaneyu, l’àrbitre no influeix i en canvi quan perdeu foteu unes “rajades” dels colegiats que és massa.
LI agraeixo el comentari que sempre ens ajuda a millorar. Però voldria fer-li constar que en cap de les derrotes o empats d’aquest any no hi ha cap “rajada” contra els àrbitres (bàsicament perque no se l’han merescuda i les derrotes han esatt per errades pròpies)… De bon rotllo … potser és que ara seria vostè qui voldria fer una rajada perque entenen que els va perjudicar en la derrota… Si és així, si ho considera aixó ho trobo absolutament defensable com demano que s’entengui els cops que qui ho considera som nosaltres i per això ho escrivim així. No pot ser que mesurem les crítiques de manera diferent per uns o uns altres. Per cert, nosaltres no creiem que els àrbitres influissin en el resultat d’ahir (prou ampli d’altra banda)… però com que no amaguem res fem constar que l’equip visitant estava enutjat amb la seva actuació.
GRàcies per tot!