Foto D. Figueras
Hores d’espera del MONBUS IHC davant del repte de la remuntada a Les Comes contra el Prato italià. A hores d’ara la principal preocupació dels arlequinats és la lesió del porter Elagi Deitg. El mateix Elagi ha explicat a la mevaweb que encara va coix. “Vaig fent. De moment ja aguanto totb el pes amb el peu fomut. I camino molt coix puc sense crosses però em diuen que me les posi. ” Si l’Elagi no pot jugar la porteria l’ocuparia el júnior Àlex Ferrer que de fet ja va jugar alguns minuts en l’anterior eliminatòria de la Cers contra el Quevert. Per si teniu “mono” d’Elagi podeu gaudir amb les seves aturades i reflexions en una entrevista que li ha fet el portal Okpatins en aquest link okpatins.com/a_elagi_deitg/
Per la seva banda l’Ecoambiente Estra Mg Prato arriba a Igualada amb la força que dona la seva victòria per 2 a 3 a la pista de l’Amatori Lodi en el primer partit de la segona volta de la lliga italiana. Una victòria importnat ja que els toscans ocupen el quart lloc per la cua amb 17 punts, 60 gols a favor 68 en contra (per sort per ells els 3 equips que estan per sota, el Matera, Viareggio i Corregio tenen només 4 i 3 punts respectivament. El seu entrenador, el mític Enrico Bernardini (aquell rapidíssim davanter italià que jugava sense guants i que va ser rival de l’IHC amb aquell potentíssim Novara) va fer jugar de titular l’equip format per Dal Zotto, Amato, Bianchi, Saavedra i Malagoli (previsiblement el mateix que pot fer-ho a les Comes). La convocatòria per aquest partit de la Cers (2/4 de 9 del vespre amb arbitratge dels portuguesos Joao Pinto i Paulo Santos) la completen Vespi, Manai, Rossi, Zuchetti i Cacciatore. L’equip toscà aposta, igual que l’IHC, pel planter i aquesta temporada té 4 jugadors sortits de la base del club.
El Prato és un club molt jove. Va nèixer a principis del 2008. Això si ho va fer com a hereu de l’històric Primavera Prtao que va arribar a fer un doblet (scudetto i coppa) l’any 2002-2003 amb l’ex-IHC, Oriol Bargalló a la porteria. De fet el Prato va ser rival dels igualadins a les semifinals de la FInal Four de la Champions que es va disputar a la Corunya (i que els arlequinats van perdre a la final contra el Liceo). Tot i que sigui una entitat relativament novella l’hoquei a la ciutat de Prato té una gran tradició i de fet ja es va començar a practicar el llunya 1954 a la pista del Circolo Quinto Martini di Malizeti.
Sota el títol “A Igualada per continuar somniant”, a la seva pàgina web s’hi apunta que el jove equip del Prato intentarà fer bó el 4 a 3 del Palarogai. Tot i això no estalvien paraules d’elogi a la que qualifiquen “d’històrica formació catalana, de gran tradició, amb 6 Champions, 3 Supercoipes d’Europa, 5 lligues espanyoles… (i tot el llarg palmarés arlequinat). A l’article parlen d’un equip que ha sabut refer-se d’un començament difícil i partit a partit han anant pujant a la classificació fins arribar a la setena posició (gràcies sobre tot a les 4 victòries consecutives). De tota manera el mateix escrit destaca que a la pista al final “són 5 contra 5“.
Si algú vol fer-se una idea del joc (i la capacitat ofensiva) dels pratencs pot consultar aquestes imatges:
http://www.hockeyprato.com/gallery/video-gallery/video-partite-2013-14.html
M.MUNTANÉ: EL PRATO ÉS MOLT DIFERENT DE LOCAL QUE DE VISITANT.
Per completar la radiografia del Prato que els de Monclús es poden trobar a Les Comes li hem demanat opinió a un igualadí que ja ha jugat contra ells com a local. És Marc Muntané, que amb el Coutràs es va enfrontar als toscans a l’anterior eliminatòria de la Copa de la Cers.
P- Tu que vas jugar contra ells tant a casa com a fora… quin Prato veurem a les Comes… com són com a visitants?
M. MUNTANÉ- Nosaltres vam trobar un Prato molt diferent de local que de visitant. A casa van venir molt defensius, a especular, i vam tenir la sort de guanyar bé, però a Italia van sortir totalment a l’atac i finalment ens van eliminar. Així que és possible que vinguin a Igualada a defensar-se…
P- Algún perill que s hagi de vigilar especialment?
M. MUNTANÉ- Segur que el Cesc i els jugadors ja els van analitzar bé a l’anada, però el número 6 (Malagoli) és un golejador nat, i els dos argentins (2-Amato i 5-Saavedra) són els que porten l’equip i creen més perill. Com a bona notícia, Saavedra, el més perillós, es va lesionar la setmana passada i crec que no jugarà.
P- Veus el MONBUS IHC capaç de superar-los?
M. MUNTANÉ- I tant! Espero que sigui així! Allà no va poder jugar el Ton, que és una peça molt important, i sumant-li el factor de jugar a casa, espero que els ajudi a guanyar-los … i que no hagin de patir molt si pot ser.
P- Aprofitem que podem parlar amb tu. Com et va l’experiència a França?
M. MUNTANÉ- L’experiència molt bé, 100% recomanable i de moment disfrutant molt. A nivell esportiu ens falta una mica d’experiència (com a Prato) perquè la majoria som joves, i a nivell personal, ens tracten molt bé, aprenent i disfrutant cada moment. Gràcies per haver pensat en mi, i moltíssima sort per dissabte, fins aviat!
