Amb la victòria del Noia Freixenet (amb un gol a 40 segons del final) ha acabat la Final Four de la Cers. Des de la mevaweb i l’Igualada HC felicitem al club cavista i agraïm totes les mostres de suport que hem rebut a les últimes hores. Unes hores molt intenses que marcaran sens dubte el futur del club. I que s’han viscut amb molta intensitat des de dins del vestidor. A la mevaweb tenim la sort de poder reviure un dia “especial” des del cor mateix de l’equip.
“Son les 9 del matí i comencem el dia esmorzant. Pot ser un dia d’aquells que poden marcar la història de l’IHC. A1/4 d’11 tots a dalt del bus, toca probar pista. Una sèrie d’exercicis per buscar sensacions del pàrquet. Hi ha gent que diu que va bé, d’altres que s’enganxa … però tots amb confiança de poder tirar les semis endavant.
Un cop acabat l’entrenament, una petita representació de l’IHC encapçalats pel president i el tinent alcalde anem a la recepció oficial a l’ajuntament de Forti. Mitja hora més tard tornem a l’hotel a retrobar-nos amb la resta de l’expedició per dinar. Migdiada i a 2/4 de 4 tothom avall toca començar ara si, a entrar en la dinàmica de partit. Al hall de l’hotel els entrenadors fan la última xerrada, repassen conceptes de l’equip contrari. Els jugador reben la sorpresa d’un video motivador fet per l’entrenador on sortien tots els seus familiars… les cares del jugadors ho deien tot … NO PODEM FALLAR.
A les 4 tornem agafar el Monbus i cap al Palazzetto, tothom buscaba el seu moment per la concentració. Son 2/4 de 6 i comença la semifinal. Està sent un partit emocionant, ens avançem al marcador i ens remonten, però aquest equip té una cosa, no es rendeix mai i aconsegueix empatar en els ultims minuts. Prorroga amb gol d’or i penals. Maleïts penals, ha estat com un gerro d’aigua freda, tota la il.lusió s’ha convertit en decepció, cares llargues que ho deïen tot, ho hem tingut pero se’ns ha escapat. Cap a l’hotel i a dormir ens espera un llarg i dur viatge cap a Igualada. La hora de sortida es les 10 del mati, 13 hores de viatge que segur que serviran per fer pinya i encarar el tram final de l’Ok lliga. Serà l’ultim episodi d’aquesta F4.
DIUMENGE 6 d’ABRIL
Som diumenge, 9 del matí. Tothom esmorzar , els jugadors mica en mica van païnt la derrota d’ahir tot i que amb el café encara es comenten detalls del partit.
A les 2/4 d’11 tothom al bus, ens esperen 13 hores. Els jugadors s’acomiaden dels familiars i aficionats que s’han desplaçat a Forte i sense perdre més temps comencem el retorn cap casa. Cap a Catalunya i la nostra ciutat.
Ara son 2/4 de 12 de la nit i per fi hem arribat, ha estat un viatge que arrancava dijous també a 2/4 de 12 de la nit i ha acabat 3 dies després, un viatge ple d’emocions i desil.lusions, però que ha servit per enfortir-nos com a equip i per treure conclusions dels errors.
Aquí acaba el ” diari de la F4″ . A titol personal vull agrair a totes les persones que s’han desplaçat a italia, totes les mostres de suport que hem rebut despres de la derrota i sobretot als JUGADORS, que m’han fet viure un cap de setmana molt especial, Sincerament, GRACIES A TOTS !.
David Figueras, Puyi.
