En Jaume Molas és un jugador especial. Entre extraordinari i màgic. Només algú com ell és capaç de convertir en positiu un mal tràngol com el que li va suposar aquest estiu haver de deixar el seu club de tota la vida. Només algú com ell és capaç de posar-se una nova samarreta i que convertir-la en el “nou equip de tota la seva vida”. Només algú com ell, amb la seva generositat, pot sumar enlloc de restar. Només algú com ell pot estimar la seva gent de sempre (la magnífica afició de Voltregà) i generar un nou amor a primera vista amb la seva “nova gent de sempre” (els seguidors de les Comes). Aquest jugador de qui el gran Ivan Sanz ens va garantir que ens enamoraríem ràpidament, té ara dues passions i sap gaudir de les dues.
Dissabte en Met Molas va tornar per primer cop al Victorià Oliveres de la Riva. No era el primer cop que havia jugat contra el seu ex-equip (va perdre a Igualada per 0 a 2) però si que era el primer cop que tornava a la que havia estat la seva pista des de sempre. La seva explicació del que va sentir és impagable. La seva sinceritat, la seva humanitat, la seva gratitud … tot plegat fa del seu relat una autèntica explosió d’emocions i optimisme (ho podeu llegir al seu facebook https://www.facebook.com/#!/jaume.molasterradellas?fref=ts )
La mevaweb també ha parlat amb ell per veure com van les sensacions passades ja 48 hores del partit.
P- Met, que tal això de tornar a casa?
M.MOLAS- Tinc un record molt maco del partit de dissabte … Se’m va fer molt especial per tota la gent …. Es fa difícil de descriure… Però un cop va començar el partit les emocions personals les deixes a part i penso que vàrem fer un partit molt complert…
P- L’Elagi diu que mai no havia guanyat a Sant Hipòlit. Potser tu com a rival tampoc no?
M.MOLAS- De fet jo ni hi havia jugat mai com a rival a St Hipòlit..
P- Gran reacció de l’equip després del cop de la Cers, no?
M.MOLAS- L’equip mentalment va ser fort després d’Itàlia. Ara toca seguir lluitant per una posició per estar a la Cers la pròxima temporada que serar molt difícil. I s’ha de lluitar molt!!!
