Giuliano’s Easter Road. Edimburg. 9 de la nit hora local. Un equip de periodistes acaba de sopar. Just quan toca de pagar el compte l’amo del restaurant fa la pregunta habitual. Were are you from? (D’on sou). Quan diem From Catalonia … hom esperava que aparegués l’esperada conversa sobre el referendum d’Escòcia i les semblances o diferències amb el cas català… però el pizzero pregunta: exactament d’on?… Quan un d’aquests periodistes diu… Io sonno d’Igualada… Ell diu: Ah! Hoquei! I la paraula Hoquei ressona fortíssima, satisfeta de la descoberta … Io sonno de Salerno… Com si hagués trobat algú de la família. I, com si el temps s’aturés, comença allà un llarg intercanvi d’informació sobre els respectius equips amb l’avidesa de qui des de la distància necessita conectar-se amb casa, amb allò que sent més a prop, amb els seus referents, clarament en aquest cas amb els seus colors …
El domini de la història de l’Igualada HC, i sobre tot l’admiració que li generava als ulls, a aquell escocès d’origen italià, a 2.600 quilòmetres de distància, provocaven una sensació de satisfacció difícilment repetible. L’IHC, els colors arlequinats segueixen explicant Igualada al mon.
