P- No era la manera com ens imaginàvem acabar la temporada en l’últim dia a casa d’aquesta segona etapa teva al front del primer equip.
F.MONCLÚS- Si. No era el que havia imaginat. No és el que volia. Ni per l’equip, ni per la gent. Acabar així no agrada ningú… sobre tot a casa. I més després de tenir un gran aventatge … i al final per errades nostres i per alguns penals excessivament rigurosos ens van canviar el marcador. EL 4 a 1 havia de fer que el partit fos nostre, ens va faltar control de partit, intentar fer que ells no arribessin amb tant perill, tenint posessions més llargues… no ho vam arribar a fer i això ens va passar factura.
P- Perque ens va passar això. Ells van canviar a la segona part, vam fer un rombre zonal pressionant… ens va condicionar.
F.MONCLÚS- Si. De fet a la primera part també ho van fer un moment. La derrota però no va venir per aquí. Els gols no van arribar per descontrol ofensiu nostre. Si que ens va trencar una mica el ritme de joc però les errades van ser en defensa. Els vam deixar massa opcions dins. Ens van fer un gol al pal llarg, van arribar a les boles abans que nosaltres, i els dos penals… segones opcions. Penso que si. Que el rival a la segona part va saber jugar amb el resultat, amb el 4-2 i 4-3 que els va posar al partit… i a nosaltres al contrari.. ens va portar avall.
P- I després, quan l’equip enrabietat aconseguia tirnar a posar-se per davant, van arribar lee errades arbitrals.
F.MONCLÚS- Si. Decisions de peus interiors o aquella del Met sebse estic però que es va quedar sense fer res… són penals estranys però davant d’això no s’hi pot fer res… l’únic era esperar que l’Elagi les aturés , com va ser el cas, el problema va ser el rebot i la segona opció. Els àrbitres en determinades ocasions no van estar encerts i això va determinar el marcador però el partit se’ns va escapar també per errades nostres.
P- Pot ser que pesés d’alguna manera l’emotivitat del partit?
F.MONCLÚS- No. Jo penso que no. Vam treballar molt bé la setmana. Sabíem el que havíem de fer. Se’ns va posar molt bé tot… Ja ho vaig dir abans de començar el partit. Les sensacions les deixem al vestidor i després les tornem a agafar. No crec que ens passés factura això. Els dos ens hi jugàvem moltíssim i va guanyar qui va fer menys errades.
P- Ara la Cers queda molt comolicada.
F.MONCLÚS- Si. El problema és que no depenem de nosaltres. No serà fàcil. Nosaltres intentarem que no siguinper nosaltres. Intentarem fer un bon partit al Vendrell. Intentarem guanyar… i esperar que la sort ens posi on els jugadors es mereixen estar.
P- I tot això en l’últim partit a les Comes, en aquesta etapa.
F.MONCLÚS- Doncs si et soc sincer no hi vaig pensar en cap moment fins al final. La sensació de buidor que et queda, de pensar que si hagués acabat diferent hauria estat tota una altra història … per l’afició, pels jugadors… per mi evidentment perque no volia perdre… però bàsicament per l’equip. Perque jo marxaré d’aquí però qui vol jugar la Cers és l’Igualada … i per això em queda aquesat buidor que a veure si la podem compensar la setmana que vé amb una mica de sort…
