BERNAT CAMPS: NI M’HO VAIG PENSAR. FORMAR PART DE l’IHC ÉS UN ORGULL

B.CampsFoto B.C.

L’Igualada CALAF GRUP s’ha fet amb els serveis d’un porter jove, amb un gran present i un millor futur. Bernat Camps. 19 anys, 1’83 i 73 quilos. Tota la vida al Tordera, equip amb el qual ha arribat a campionats de Catalunya i d’Espanya. 2 cops campió d’Espanya com a segon porter de l’equip del seu germà, Gerard Camps,  i amb el seu equip ha disputat campionats de Catalunya a Lleida i Cambrils, aleví i juvenil respectivament. 

P- Arribes com a reforç per l’IHC. Com ha anat tot. Com ha anat el procés, les negociacions. Per que tries Igualada?

B.CAMPS-  La veritat és que el Manel va contactar amb mi via el meu pare i li va dir el que hi havia i si estaria disposat a anar-hi. Tot seguit, el meu pare va contactar amb mi i em va comunicar el que li havia dit el Manel i jo ni m’ho vaig pensar, vaig considerar que era una bona oportunitat i que la volia aprofitar. L’Igualada és un club històric i és un dels grans de l’Ok Lliga i formar part d’un club com aquest sempre és un orgull…  treballes i entrenes cada dia perquè algun dia puguis estar a un club com aquest, i un cop arriba l’oportunitat doncs s’intenta aprofitar i es treballa al màxim dia rere dia. Però apart del que previàment he esmentat també m’ha fet escollir l’Igualada el fet que des del primer moment han mostrat molt interès per mi.

P- Que et sembla l’equip que t’hi trobaràs?. I els companys de porteria?

B.CAMPS- Crec que és un equip amb visió de futur, amb l’equilibri perfecte entre jugadors joves i experimentats. Penso que és un equip molt potent i amb les dues noves incorporacions d’aquest any (Emmanuel i Bagalló) i els que pujen (Bars i Vives) ajudaràn a l’equip a crèixer i a crear un bon grup tant dins com fora la pista. Pel que fa la porteria, conec l’Elagi des de fa molt de temps perquè han compartit molts estius junts amb el meu germà a la selecció. És un gran porter i tinc moltes ganes d’entrenar amb ell i apendre d’ell ja que la veritat que tant ell com el meu germà sempre han estat uns grans referents a la porteria.

P- Que hi podràs aportar? Com és el Bernat Camps porter?

B.CAMPS- Primer de tot vinc d’una lesió i sé que al principi serà difícil, però el que vull aportar a la porteria és moltes ganes, molta il·lusió i molt treball. Considero que això ajuda a tenir un ritme elevat a l’entrenament i això es reflecteix als partits. Com a porter estic acostumat a que m’arribin moltes pilotes, normalment els equips que he tingut i els entrenadors els hi ha agradat presionar a tota la pista i això implica que normalment t’arriben molts 1 contra 1.

P- A casa sou 2 porters, tots 2 d’alt nivell… com es porta això?. Que t’ha dit el teu germà?. Algun consell, ell que ja ha fet aquest camí que tu encetes ara?

B.CAMPS-Tota la família en general està molt implicada en el món de l’hoquei i ho intento mirar des d’una vesant constructiva i no des de la pressió d’haver de ser un bon porter. Sempre intento seguir els consells que em donen a casa i a partir d’aquí, doncs, intentar fer el millor possible.

El meu germà m’ha donat suport i ha entès la meva il·lusió i les meves ganes i m’ha dit que sobretot no deixi de treballar i d’aprofitar aquesta oportunitat. A més, al conèixer l’Elagi, m’ha dit que segur que estaré bé i que intenti aprendre el màxim que pugui d’ell. El meu germà va triar un camí semblant quan va sortir de Tordera per anar a Vendrell, i una de les coses més positives que en va treure no van ser els títols sinó l’aprenentatge i l’amistat que van tenir amb en Roger Molina…  per mi és el consell més important que em va donar.

P- Hi va haver un moment que a Igualada van somniar amb poder fitxar al teu pare com a entrenador, al teu germà el van seguir de molt a prop… a la fi arribes tu. A igualada poden dir … “Per fi un Camps a Les Comes”… sembla que estigués escrit, no?

B.CAMPS- El món de l’hoquei és molt petit, i quan tens a molta gent coneguda i moltes amistats a un club, tard o d’hora és bastant probable que algú o algú altre hi acabi anant. No ha pogut ser el meu pare, no ha pogut ser el meu germà, i al final hi he acabat anant jo. Per mi no deixa de ser un orgull que per fi trobem un Camps a les Comes però també sóc conscient que és una responsabilitat molt gran i que això m’obliga a donar el millor de mi.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *