Avui dia 1 d’octubre Catalunya decideix el seu futur. Ho fa en un dia històric. Amb un referendum d’autodeterminació sotmés a circumstàncies policials i judicials d’excepció i amb una pregunta clara i directa a la seva ciutadania. Si o no a una república catalana independent.
Més enllà de debats entre legalitats i democràcia el cert és que el poble català decidirà sobre allò que te dret (i deure) de preguntar-se: què vol ser i com vol ser a partir de demà.
I aquesta pregunta te implicacions amplíssimes i transversals que afecten finalment tots els aspectes de la vida. Del més gran al més menut. Efectes que marcaran tot allò que som i el que fem. Individualment i com a societat.
I és aquí on l’hoquei juga ..i s’hi juga molt. L’hoquei, que avui ha presentat a Sant Hipòlit la pròxima edició de l’Oklliga (amb Met Molas com a representant arlequinat). L’hoquei català que busca el seu reconeixement internacional des de fa temps i amb ell la possibilitat de competir amb normalitat representant els equips catalans i tots els nois i noies que el practiquen en totes les categories.
L’hoquei que va patir la malifeta de Fresno, multiplicada a Roma. Rebutjada per la tirania de política després d’haver estat admesa per la força de l’esport. L’hoquei català, locomotora d’aquest esport a tot el món, però sense permís per circular lliurement per les vies normals de la competició entre iguals.
Avui a Catalunya s’han de decidir coses molt grans. Però en la decisió s’hi trobaran les solucions de coses molt més petites que per uns quants catalans poden terriblement emotives i importants.
