Han estat la doble A del triomf de la selecció sub-16 al campionat d’Espanya. “Armand marca. Arnau para”. Aquest és el resum de la jugada definitiva de la final, en una tanda de penals històrica que va disparar l’eufòria entre l’expedició catalana. Després d’haver demostrat que sabia patir, la selecció també va saber guanyar.
I ho va fer amb un pacte entre dos jugadors “rivals” durant tota la temporada. Els seus equips, Igualada i FC Barcelona, s’han enfrontat 4 cops aquest any. Ja es van trobar ara fa gairebé un any, a l’estiu, al torneig Francesc Fontanellas. Després a la primera lliga. I finalment a la semifinal del campionat de Catalunya. Rivals tot l’any. Companys ara a la selecció. De la unió i compromís de dos rivals-amics en va sortir, precisament, la força imparable que va permetre remuntar un 2 a 0 en contra i portar in extremis Catalunya, un altre cop, al títol de campió. La mevaweb ha tornat a ajuntar als dos socis de l’emocionant triomf català a la Corunya.
P- Arnau, quan vas saber que sortiries en els penals?. T’ho havien dit abans?. Com et vas motivar en un moment tant complicat?
ARNAU MARTÍNEZ- No ho sabia d’abans però ho havíem parlat amb el Guillem i estàvem preparats per sortir qualsevol dels dos… no va fer falta motivació perquè després d’un partit com el d’ahir la motivació arriba sola.
P- I que vas sentir quan, després de marcar l’Armand, vas aturar aquell segon penal?
ARNAU MARTÍNEZ- Va ser una explosió d’alegria ja que havíem quedat amb l’Armand que si ell el marcava jo el pararia i així va ser…
ARMAND PUJADÓ- Si. Si. Va ser així, aquest va ser el nostre pacte…
P- I tu Armand què vas sentir quan vas veure que el parava?
ARMAND PUJADÓ- Buuff, personalment crec que falten paraules per descriure les emocions que et pasen pel cap en aquell moment, però sobretot estava agraït que m’haguessin deixat tirar aquell penal tant decisiu i amb moltes ganes que anés dins, però obviament els nervis hi estaven presents… tot i així, tot va sortir bé, i quan l’Arnau va aturar el penal, la sensació va ser molt satisfactòria i sobretot em vaig sentir orgullòs de tota la feina i treball de tot l’equip perquè en aquell moment ja erem campions d’Espanya i això és un privilegi… totalment.
P- Vau saber patir en una final molt complicada-
ARMAND PUJADÓ- Si, la veritat és que si, són d’aquelles finals que en tot el partit vas al darrere en el marcador i els minuts van passant, però nosaltres vam seguir jugant com sabíem, donant el màxim que podíem cadascú de nosaltres i al final ens va sortir bé. La final va ser en una part bastant gran dominada per nosaltres però no vam tenir gens d’encert, en canvi, ells, amb menys oportunitats, van ser capaços de posar-se per davant del marcador. Va ser faltant 3 minuts que vam poder marcar i vam repetir menys d’un minut desprès,… El 2-2 ens va portar a una pròrroga de 0-0 i llavors vam anar a penals on vam estar més encertats que ells i això ens va permetre emportar-nos la copa cap a Catalunya.
P- Com heu vist el campionat?
ARNAU MARTÍNEZ- Molt bé … ens ha sorprès el nivell d’alguns rivals ja que molta gent ens havia dit que el nivell era molt baix però va resultar ser un campionat molt igualat.
P- Arnau has compartit porteria amb el Guillem Torrents i heu demostrat una química total durant tot el campionat.
ARNAU MARTÍNEZ- El Guillem, en la meva opinió, és tan un porter excepcional com una persona de 10 i ha sigut un company extraordinari des de la pista, des de la banqueta i fora de la pista
P- Arnau, ha estat curiós…. Tot l’any competint contra l’Igualada amb el teu equip, el FCB (on hi tens, de tota manera, algun igualadí “infiltrat”) … i al final el triomf amb Catalunya ha vingut d’una col·laboració entre blaugranes i arlequinats. Els gols d’Oriol Llenas en el temps reglamentari, el penal de l’Armand, la teva aturada…
ARNAU MARTÍNEZ- Si ha estat curiós trobar-nos tots al mateix vestidor després de jugar tants partits en contra però és un luxe compartir equip amb jugadors com els igualadins i els d’altres equips… per molt que siguem rivals durant la temporada tots teníem el mateix objectiu i els equips i les rivalitats queden apart quan hi ha una amistat i un compromis tant fort entre tots nosaltres
P- Armand, els igualadins heu tancat una temporada rodona. 3 títols de 3. Immillorable.
ARMAND PUJADÓ- Si, ha sigut un any fantàstic, si a mi m’haguessin dit, a principis de temporada, tot el que he guanyat no m´ho hauria cregut, a dia d’avui encara se’m fa estrany pensar-hi perquè ha sigut un somni per mi tota la vida i ara mateix ho he aconseguit i és un honor i un privilegi. La veritat és que aquesta temporada està sent una temporada per emmarcar i certament estic molt content i amb moltes ganes i ambició de poder guanyar més títols pròximament.
