Amb el cop de la notícia encara clavat dins, el cor ens ha fet desviar ruta i buscar refugi al 11455 Magnolia Bulevard Nord Hollywood. Una de les pistes de roller hockey a California. No són les Comes. Ni molt menys el vell Astòria on va començar… però a 9605 quilòmetres de casa el so dels patins ens torna a apropar.
La distància fa que el dolor per l’adéu a un amic sigui més gran i alhora provoca que l’anàlisi periodística de la seva figura majúscula s’hagi de basar exclusivament en la memòria.
Però més enllà dels detalls i les dades de la seva llarga carrera podem concloure que el gran Nico Méndez és un dels homes fonamentals en majúscules de la història de l’Igualada. Al més alt nivell. Just al costat de mites com Carda, Càceres o Folguera (tots 3 amb samarretes retirades a Les Comes) o els capitans Salvador Palmés (un dels fundadors) o Jordi Llorach (representant d’aquella generació de joves que va sacrificar la carrera per salvar el club). Que és el que en Nico va fer tantíssimes vegades … com a jugador, com a entrenador, com a directiu… Sempre hi va estar disposat… De fer durant molts anys Nico Méndez va ser el club. Tot el club. Un Ton Baliu durant més de 30 anys. Des que va començar seguint l’estela dels fundadors (el seu nom va aparèixer ja just després del primer partit de la història). Durant més d’una dècada (només Càceres el supera en nombre de temporades) en Nico va ser el lligam de diferents generacions de jugadors… dels pioners a la generació de l’enyorat Riba… de l’Astòria al Velòdrom… sempre arlequinat tot i les múltiples ofertes que va rebre… I quan al final va decidir penjar els patins va ajudar al club des de la banqueta en diverses ocasions (sempre que se’l nevessitava) … i encara després com a secretari tècnic o directiu… Només Josep Morera, el Tio, podria competir amb ell en pernanència i diversitat de funcions…
La trascendència en la història de l’Igualada de Nico Méndez és extraordinària. Difícil d’explicar. En un club que ha tingut jugadors de llegenda com els germans Folguera, Càceres, Joan Carles, Ayats, Gabaldon, Guillen, Baliu, Pont, Riba, Estruch, Polan, Montferri, Llaverola, Edu, Estruch, Llorach, Palmés, Largo, Tibau, els Bargalló, Elagi, Peralta, Cabestany, Gimeno, Benito, Canet, Fàbregas… és just destacar que Nico Méndez ocupa indiscutiblement el número 1 al costat de l’irrepetible Santi Carda.
Se’n va, doncs, el més gran. Tant gran que quan els últims anys venia a Les Comes sempre ens deia, humil i senzill, amb aquell somriure de sempre, que els jugadors actuals eren molt més bons i que els admirava per la seva qualitat. Un gran molt gran. Dels de veritat.
Fins a sempre Nico!
Pd. Dia difícil per l’hoquei amb la desaparició d’un altre gran d’aquest esport, l’ex-jugador del FCB i ex dirigent de la secció, Jordi Villacorta. El condol també a la família blaugrana.
I notícia d’última hora, l’IHC confirma que Pablo Fernández serà nou preparador físic del primer equip de l’Igualada Rigat.
