L’actualitat de l’ Igualada RIGAT passa un dia més per l’estat de Roger Bars, operat aquest dimarts del seu trencament de la mandíbula. El jugador ja és a casa seva. Ha rebut l’alta hospitalària aquest dimecres al migdia.
Roger Bars és un símbol per les noves generacions, per aquells jugadors de la base que volen imitar el seu camí cap al primer equip`. És per a tots ells que hem iniciat aquesta temporada una col.laboració amb un dels tècnics que més coneix els nous valors de l’hoquei, el seleccionador sub-19 Sergi Macià. Avui tenim el segon lliurament de les seves reflexions.
P- Sergi, quin tipus de jugador es busca més a l’Ok Lliga, especialistes o jugadors versàtils, jugadors diferencials o jugadors solidaris, jugadors únics o jugadors d’equip… Llestos o tècnics… Quins tenen més possibilitats?
S.MACIÀ- L’hoquei actual es físic per sobre de la qualitat. Es busca el jugador complert, i davant de la falta d’algun aspecte del jugador, el sentit defensiu predomina. És una realitat. Però també és cert que els que tenen especialitat tenen més possibilitats. Tenim un forat en els “killers”, en el jugador d´àrea, en definitiva en l’interior pur. I aquells que creixen en la posició buscada moltes vegades es modifiquen per entrenadors o per ells mateixos, sense acabar de definir-se. Cada entrenador té la seva pissarra, el seu model i alhora la seva estructura individual del que vol.
I mai oblidem que els llestos, amb lectura tàctica col.lectiva i individual, són una aposta segura. Sempre que que tinguin un equilibri físic – tècnic per sobre del mínim.
L’Ok lliga te lloc per tots els que tenen qualitat, que per mi es indiscutiblement un actiu, però el que defineix, per sobre de tot, el camí es l´actitud.
P- Ho te millor el jugador que es veu molt (per màgia tècnica) o els que juguen per l’equip o fan jugar l’equip i tenen menys nom?.
S.MACIÀ- Tots tenen espai. En un model no podem fer jugar 4 jugadors iguals, o si més no seria un model molt estructurat. La visió, el compromís, el físic, la rendabilitat, l´equilibri, la generositat, l´egoisme, l´ambició i sobretot la l´actitud defineix més que un nom. Veure molts partits és tenir dades, sempre i quant les utilitzis per millorar. Jugar en equip és vital , però ser egoista , jugar l’ 1×1 , també es necessari en moments. Perquè defineix, i definir es clau.
P- Què és el més els costa als jugadors de base quan arriben a dalt. Què han de millorar, què han de treballar més?
S.MACIÀ- La paciència, el sacrifici, la disciplina. Ser bo és treballar , treballar més. Hem de mirar endavant, però sense perdre el nord. Humilitat i ambició.
Si tenim la pre-disposició i l’actitud necessària i qualitat, donarem motius els entrenadors a ajudar-nos, a fer forat a dalt.
