Aquest diumenge s’ha disputat un Nadal sobre rodes a favor de la lluita contra el càncer infantil. En un partit mixt amb reglament experimental que s’ha disputat a Palau-solità i Plegamans la selecció Catalunya Coratge ha guanyat per 17-14 a la de Catalunya Il·lusió. Les dues seleccions dirigides per Jordi Camps i Josep Maria Barberà amb destacada participació igualadina: Teresa Bernadas (Voltregà), Jaume Llaverola (Girona) i Aleix Marimon (Igualada RIGAT) L’objectiu de la festa era recaptar fons per la Fundació Joan Petit Nens amb Càncer.
Repensar l’hoquei de cara al futur és un dels objectius de la col.laboració que la mevaweb ha iniciat aquesta temporada amb el seleccionador sub-19 Sergi Macià. Avui us oferim un altre capítol de les seves reflexions i us avancem que durant aquestes festes de Nadal publicarem un recull dels diferents capítols que hem escrit en aquest primer trimestre de temporada, sota el títol: “Reflexions 2019. Perquè caminar, si l’actitud et podria fer volar?“
P- Ara mateix hi ha una obsessió generalitzada pel gimnàs. I l’hoquei s’ha fet també més físic. El jugador jove te (o pot tenir) la temptació del múscul… Com ho han d’afrontar? . Quin és l’hoquei que ells viuran d aquí uns anys? Cap on va?
S.MACIÀ- La preparació física és innegociable per un esportista. Sigui d’elit o no. És la benzina i alhora és la seguretat de minimitzar lesions. Desde els anys 70 /80 va començar a tenir pes en l´hoquei…abans no era tant valorat. Però actualment és una de les claus d’un equip fort, un equip amb múscul, amb solidesa.
La temptació del múscul ha d’estar en sintonia amb l´esport i el nostre requereix mobilitat i a vegades molta. La força no és només muscular, també ve de la tècnica. Hem de deixar que els professionals ens dirigeixin, i sobretot aquells que són especialistes en el nostre esport. Seria bo agafar conciencia de què volem fer per saber com hem de fer ho.
L´hoquei avança cada cop més a la resistència, per això les plantilles àmplies són valuoses. I no parlem de 10 jugadors, sino fins i tot més en els equips grans. El poder dels canvis sense notar absències o el rendiment alt en poc temps i poder aguantar. Tot i que per mi la tècnica i qualitat és el valor, la preparació física és el motor.
P- Entre els dubtes que hi ha entre els més joves hi ha precisament el de l’entrenament. Molts cops els jugadors que heu estat molt bons trobeu a faltar la implicació que hi havia abans… d’aquells jugadors que a més d’entrenar quan toca amb l’equip, es buscaven estones per treballar sols en una pista i perfeccionar coses… Com ho veus? Realment això ajuda. És aconsellable?. O és millor seguir una pauta d’entrenaments que està pensada per tècnics o clubs per combinar esforços i descans?.
S.MACIÀ- En edat formativa nosaltres teníem el cap a l´hoquei com prioritari. Teníem menys distraccions en altres coses. Menys tecnologia ni facilitats immediates. Per altra banda hi havia pistes lliures amb més facilitats. .
Perfeccionar són hores i a vegades els clubs no tenen prou hores de pista. La metodología de l´esport requereix ordre i temps. i no sempre és fàcil que els clubs tinguin totes les hores que volen. Hem de seguir pautes dels que en que saben, i alhora creativitat, imaginació, hobby i passió en el temps que puguem ampliar.
P-Parlant d’entrenar, com es treballen els penals o les FD? Hi ha gent que diu que és millor no fer angoixar massa al jugador perquè l’efecte pot ser el contrari … i en canvi hi ha altra gent que recorda que el mateix Michael Jordan es quedava a tirar a cistella després d’entrenar (milers de repeticions) per automatitzar el tir (històrica aquella imatge del Michael tirant a cistella amb els ulls tancats i dedicant-ho a un rival)… Tu com ho veus? Que és millor? No atabalar o mecanitzar moviments?
S.MACIÀ- Tot es consequència del que fem abans. Hem de ser constants en l’aprenentatge. Treballar i no només en el dia a dia a pista, sino també el vídeo. Perquè no oblidem que l’acció és jugador i porter. I això fa que sigui més complicat i alhora més màgic que una simple cistella sense obstacles. Les jugades a bola aturada tenen condicionants; Pressió, moment, rival, terra de la pista, bola, cansament i altres. Però perquè no treballar el màxim per deixar poc a l’improvisació.
P- Encara una altra, més filosòfica. És bo convertir l’hoquei en el centre absolut de tot (amb el que això pot suposar de motivació i dedicació però també, fins i tot, d’ obsessió) o li va bé a un jugador jove tenir interessos compartits que potser poden ajudar a desconectar quan cal o a relativitzar la pressió ? És important treure el cap de la pista per després posar-li sencer i més fresc?
S.MACIÀ- La filosofia de l´adolescent o jove ha de ser Passió. Passió en el que fa. En el mon actual el centre absolut és molt ampli. Tecnologia, esport, estudis i molts més… El fet de pensar molt amb l’Hoquei no el veig com un missatge negatiu si l´entorn familiar o docent és conscient que és ell qui dóna el màxim. Els que som pares hem de fer d´adults i donar l´importancia que te cada cosa. Ells han de tenir passió sense deixar les obligacions que també tenen. No es treure ni posar el Cap dins o fora. És tenir el Cap moblat.
P- I ja que parlem de cap. Com es treballa la intel.ligència a la pista… o és una condició natural i uns tenen aquesta virtut i uns altres una altra? Es pot millorar?. I quina importància te per un entrenador un jugador intel.ligent a pista. I un jugador amb el cap endreçat a fora?
S.MACIÀ- He tingut la sort de compartir banqueta amb alguns grans entrenadors i de tots ells he après molt, pero crec que el que més m´ha quedat consensuant amb ells , es que l’inteligència també es treballa. Pots ser més viu, més llest, més capacitat , però si des de petit treballem per conceptes i no per robotitzar, li donen eines al jugador . Hem de fer pensar el nen, al jugador. Des de petit i fins i tot als profesionals. Donar eines, deixar escollir, fer conceptualitzar el model. L´ordre ens dona estabilitat com la rutina, però la llibertat de decisió davant d’un obstacle els fa decidir ( i potser errar ) i els fa més intel.ligents. La tàctica individual també es treballa, individualment i col.lectivament
