El PROINOSA Igualada juga aquest dissabte a Lleida (8 de la tarda) el seu quart partit a la Ok LLiga, el segon com a visitant. Els igualadins intentaran recuperar part del que van perdre en el partit de la vaga arbitral de dimarts contra el Blanes. No serà pas fàcil ja quec davant trobaran un equip que encara no ha perdut cap partit. Dues victòries (totes dues a domicili) i dos empats a l’11 de Setembre (contra dos grans com el Vic i el Noia). El Llista porta marcats 15 gols i n’ha encaixat 9. L’Igualada un 6 i 4, amb un partit menys.
El partit suposarà el retorn a una ciutat que ha tingut una relació històrica intensa amb l’Igualada. D’entrada des de l’inicial 1950 quan l’IHC va buscar exemple en els estatuts del Lista Azul per neixer coma club esportiu. O des del llunyà 1952 quan l’equip dels Colet, Mas, Pla, Palmés, Morist, Fàbregas, Tomàs, Cabré i Segura va aconseguir el subcampionat de la Tercera Divisió Preferent amb un 2 a 5 a la històrica pista Cervantes de l’aleshores Lista Azul.
En els últims anys el parquet de l’11 de Setembre no ha estat massa propici als interessos arlequinats. De les últimes 5 visites al Segrià l’IHC n’ha gunayat 2, n’ha empatat 2 i n’ha perdut 1, juts la de l’any passat. La temporada 2002-2003 l’equip que aleshores entrenava Albert Folguera es va imposar al Lleida del també ex-entrenador igualadí, Francesc Monclús per 3 a 6. Després l’IHC hi ha encadenat dos empats, tots dos a 3, en les temporades 2003-2004 i 2004-2005. La 05-06 no hi va haver enfrontament perquè el Lleida va jugar a la primera divisió. La 2006-2007 els igualadins es van imposar per 0 a 2 , amb gols de l’Edu i J.Bargalló. I l’última referència, la temporada passada, el 23 de Febrer, quan l’IHC va perdre per 4 a 3 un partit marcat per les baixes. Joan Carles no va poder comptar amb 4 dels jugadors sèniors, Marín, Càceres, Bargalló i Busquets, i va haver de convocar fins a 3 jugadors de l’equip júnior. Tot i això l’equip va estar a punt d’empatar. Es dona la circumstància que Joan Carles encara no ha pogut derrotar el seu ex-equip (havia entrenat al Lleida abans de tornar a Igualada) ja que a la primera volta els llistats van donar la sorpresa a les Comes.
A banda d’aquests últims precedents el partit tindrà diversos escenaris sentimentals. L’Igualada es retrobarà per exemple amb dos ex-jugadors seus. Un a la banqueta, Quim Lòpez, i l’altre a la pista, l’incombustible Eloi Gaspar.
Ara, si per algú és especial aquest Lleida-PROINOSA IHC és per la familia Tomàs. Per primera vegada els dos germans bessons, l’Andreu i el Lluís, s’enfrontaran en una pista com reconeix el Tomàs igualadí: L’Andreu i jo mai hem jugat en contra, sempre hem estat junts a Tremp i a LLeida al mateix equip, i des de que ens vam separar no hem coincidit mai cap any a la mateixa categoria.
La mare del Lluís i l’Andreu podria haver de reviure la coneguda com a síndrome Folguera, quan l’extraordinària mare dels 2 jugadors de Bell.lloc es va arribar a indisposar el primer cop que van jugar l’Albert contra el Carlos a les Comes, per aquella situació gairebé esquizofrènica de desitjar que un marqués i alhora que l’altre parés. En el cas Tomàs la reacció podria ser encara més virulenta perquè l’Andreu és davanter i si el Lluís arribés a jugar es trobarien cara a cara, un per fer gol i l’altre per evitar-lo. De moment serà l’inspirat Albert Balagué, l’encarregat d’intentar impedir els encerts de cara a porteria del Tomàs lleidatà. Físicament és molt difícil distingir-los (fixeu-vos en la fotografia de l’inici on apareixen amb una altra parella famosíssima de germans). Dins de la pista seria més assumible (per allò del casc). Per evitar confusions aquest és un 1X1, Lluís versus Andreu:
LLUÍS TOMÀS
L’Andreu és un davanter tècnic, En destacaria la seva tàctica individual, juga molt bé sense pilota, i el seu esperit de sacrifici pels companys, tant a dins com a fora de la pista.
ANDREU TOMÀS
El Lluís, encara que no el tinc molt vist últimament, sé que és un porter amb molt bona tècnica i sobretot amb una gran capacitat de millora com ha demostrat la gran evolució aquests darrers anys. Em fa molta ilusió jugar contra ell, encara que demà sigui complicat (li vaig dir al Joan Carles, dimarts, que podia canviar-lo ni que fos per un partit) jaja. Espero jugar moltes vegades en contra o al mateix equip. Una gran virtud que té és fer equip, com ja heu pogut comprobar.
L’HOQUEI ES MODERNITZA.
L’enfrontament Tomàs-Tomàs serà un dels alicients d’un partit que d’entrada ja apareix coma molt emocionant. Potser la pròxima temporada ho pot ser encara més. I això perquè finalment s’han aprovat les noves regles de l’hoquei patins. Els directius de l’hoquei internacional s’han reunit al japó, amb motiu del mundila femení (la igualadina Marta Soler jugarà la final contra Portugal) i han decidit adoptar tota una sèrie de canvis a la reglamentació per tal de fer més atractiu el joc.
Els canvis aprovats en la reglamentació són diversos i no s’aplicaran fins la temporada que ve, ja que la major part de les competicions estan engegades. D’entre les normes que s’introdueixen n’hi ha algunes que ja es fan servir en d’altres esports com el futbol sala, com ara la possibilitat de canviar un porter per un jugador, que un equip es quedi amb 3 jugadors de pista si un dels integrants és amonestat (la inferioritat es mantindria durant el temps de sanció o fins que el rival marqués un gol), faltes directes a partir d’un nombre determinat de faltes per equip, la possibilitat de superar la línia de camp enrere durant 5 segons… Normes totes elles que necessitaran d’una aplicació justa per part dels àrbitres ben preparats i amb criteri…. i vist l’arbitratge de dimarts la satisfacció per la necessària modernització de l’hoquei se’ns queda un xic congelada.
