En cap cas que ningú hi busqui en aquest qualificatiu de VERGONYA una excusa per la primera derrota de la història de l’IHC davant del Shum (tot i que més que perdre, els igualadins no han sabut guanyar). La VERGONYA l’ha sentit qualsevol que estimi l’esport pel lamentable espectacle que ha seguit al final del partit. Amb el xiulet dels àrbitres (Galan i Pernas, fluixíssims com sempre) Joan Carles se n’ha anat a felicitar esportivament l’entrenador i els jugadors rivals pel seu primer triomf de la temporada. Els igualadins se n’anaven sense punts però amb l’honor d’haver estat un equip netíssim a la pista i amb el cos com a testimoni d’haver rebut més que repartit. Ho diem per treure la més mínima justificació al que ha passat després. Quan el tècnic igualadí abandonava la pista un grup d’energúmens li han donat un cop al cap amb el pal d’una gran bandera del Shum que estaven fent onejar. A més li han llençat a sobre una cervesa i una pluja d’escopinades. Quan els jugadors de l’IHC han vist el que havia passat han anat a defensar al seu entrenador i aleshores s’ha reproduit el llançament d’objectes. Hi ha hagut discusions pujades de tó que s’han traslladat als vestidors i que s’han perllongat per espai de 20 minuts. I hi han ajudat els àrbitres que li han ensenyat vermella directa al segon porter de l’IHC , Lluís Tomàs, per textualment "haver llençat l’stick al públic". Afirmació absolutament incorrecta perquè el Lluis té encara el seu pal a la bossa i si l’hagués llençat seria impossible que encara l’hi tingués. El president local ha baixat als vestidors a denunciar una presumpta actitud provocadora de Joan Carles (rellegiu en aquest punt el seu comportament en acabar el partit que ja ha quedat explicat abans). També Josep Maria Ollé president de l’IHC ha accedit a la zona de vestidors per destacar que l’Igualada ha fet constar els fets en acta com també que no hi havia força pública al pavelló. El club també presentarà recurs a la targeta vermella a Tomàs.
En definitiva una autèntica VERGONYA, que algú s’hauria d’encarregar que no es tornés a repetir. L’única solució admissible és que l’agressor tingui prohibit l’accés a un recinte esportiu durant un temps, si és possible més llarg que la seva falta de seny, i que hi hagi sancions per qui no ha posat els elements per evitar-ho. Així ho faria qualsevol esport seriós…. el nostre ho és?. No s’hi val a riure les gràcies de qui ho fa quan ens va a favor o és un dels nostres (mal et fa quedar per cert, que ho sigui) i queixar-nos amargament quan nosaltres en som la víctima. En aquest aspecte l’Igualada HC té tota l’autoritat moral per demanar responsabilitats perquè mai a les Comes, MAI, hem hagut de lamentar res, no de semblant, sino que pugui arribar ni a la milionèssima part del que avui s’ha patit al pavelló. Que cal esperar? Que algún dia el cop tingui conseqüències tràgiques?. L’hoquei s’hi juga amb això el poc credit que li queda com a esport en un moment que tots els altres actuen amb mà decidida per fer fora als violents. Ho sabrà fer l’hoquei?… S’admeten dubtes.
L’IHC NO SAP GUANYAR
Aquesta ha estat la lúcida definició del partit que n’ha fet el president Oller després d’haver viscut un nou desengany amb aquest esport que tant estima per culpa dels maleits incidents. I la definició és absolutament exacta. El resum és fàcil de fer. El PROINOSA ha tingut el partit dominat amb el 0 a 1–no ha sabut ampliar la diferència–l’empat ha arribat d’una errada de tancament defensiu–l’ 1 a1 ha aguantat massa minuts al marcador– el rival s’ha vist dins del partit, ha aprofitat un penal de compensació i una bona contra per posar-se 3 a 1–els igualadins han desperdiciat multiples ocasions (2 FD i un penal)– la mala sort també ha aparegut (un rebot al patí de l’Edu ha tret una bola que ja entrava)- a la fi a l’equip li ha faltat temps per poder empatar un partit que hauria d’haver gunayat si hagués tingut una mica més de punteria.
El partit ha seguit en efecte aquest guió. El PROINOSA s’ha avançat molt d’hora, al minut 3, amb un teva-meva magnífic de l’Edu i Marín. El Raül li passa la bola a l’Edu des del darrera la porteria i vola materialment fins al segon pal perquè aquest li torni i ell pugui matxacar. Un gran gol, el 5è de la temporada del 9 de l’IHC que es queda sol al front de la classificació de golejadors. Amb el 0 a 1 l’IHC ha tingut ocasions per ampliar el marcador i ferir de mort el Shum, en canvi han estat els massanetencs els que han empatat. Maqueda ha intentat sorprendre Balagué amb una sortida des de darrera de la porteria. El porter d’Esplugues ha reaccionat bé i ha aturat la bola, però el rebuig li ha donat uan segona opció a Maqueda que tot sol ha batut l’Albert. 1 a 1 i per davant quedaven 16 minuts que els igualadins no han sabut aprofitar per tornar a trencar el marcador.
EL FATÍDIC MINUT 13
Si la primera part havia deixat una imatge d’una certa igualtat, a la segona la superioritat del PROINOSA ha estat més evident. El problema és que la bola no volia entrar i l’ 1 a 1 es mantenia en el marcador. Això li donava aire als locals que a base del seu joc fort (els cos dels igualadins s’acceptaria com a prova ocular en qualsevol judici) seguien dins del partit. I aleshores ha arribat el fatídic minut 13. Fatídic perquè els dos àrbitres han assenyalat falta directa a favor de l’IHC. I us preguntareu, això és fatídic?. Doncs si perquè a més que Marín no l’ha pogut aprofitar, segons després ha arribat el FAMÓS I TRADICIONAL PENAL DE COMPENSACIÓ! . Xevi Gonzàlez ha aprofitat el regal, l’ha tirat molt bé i ha avançat al Shum. Amb el 2 a 1 el PROINOSA ha assumit riscos. Malgrat això ha seguit controlant en defensa i, lógicament, ha disposat encara de més oportunitats, algunes d’elles s’han hagut de saltar totes les regles de la física per no acabar en gol, entre elles un penal que tampoc ha pogut transformar en aquest cas Pelicano, acabat de sortir de la lesió. Com acostuma a passar quan un falla molt, els altres te la claven. I just ha estat el que ha fet Maqueda culminant una contra amb un bon remat a l’escaire. Faltaven 5 minuts i l’IHC ha apretat encara més l’accelerador conscient que el partit se li escapava. A falta d’1 minut i 24 segons Pelicano desviada un xut extrior dins de la xarxa. Era el 3 a 2 i hi havia temps encara pel miracle. El Shum estava molt nerviós i perdien la bola amb facilitat, l’IHC penjava pilotes a l’area buscant l’empat, cap d’elles realment molt clara. Fins que ha arribat la definitiva. La que podria haver estat definitiva, de fet. Una falta directa que Pelicano no ha pogut convertir en el 3 a 3 que li hauria donat un punt de justicia als igualadins i que hauria permés, de pas, mantenir l’estadística de no haver perdut mai amb el Massanet. Sempre hi ha una primera vegada per tot. La llàstima és que aquesta és recordarà més per unes actituds salvatges fora de la pista que pel joc dels contendents. El PROINOSA tornarà a jugar dimarts. Serà a les Comes contra el Mataró que ha perdut per 1 a 2 contra el Tenerife.
SHUM 3 (1/2) Calonge, Maqueda (2), Gonzàlez (1), Soler, Castanyer, equip inicial. Duran i Fernandez.
PROINOSA IHC 2 (1/1) Balagué, Navarro, Busquets, Edu, Marín (1), equip inicial. Baliu, Pelicano (1), Creus. LL. Tomàs.
GOLS: 0-1 Marín (m 3), 1-1 Maqueda (m 9). SEGONA PART. 2-1 Gonzalez Penal (m 13), 3-1 Maqueda (m 20), 3-2 Pelicano (m 23.36).
INCIDÈNCIES. A més del trist epíleg del partit, 200 espectadors al pavelló, 1/4 part igualadins. Els àrbitres, Galan i Pernas: molt malament, permisius amb el joc de contacte dels locals, suecs en algunes decisions (una falta directa no marcada sobre Navarro) i en algunes targetes (mostrades massa al final). Dues blaves directes i dues per acumulació al Shum. La vermella injusta a LL. Tomàs amb el partit ja acabat. L’única cosa que se’ls ha de reconeixer és que han reproduit amb exactitud tot el que ha passat amb el partit ja acabat a l’acta oficial (tret de la targeta per l’estic presumptament volador del porter de Tremp).
