És clarament un dels triomfadors de la temporada. Encara en el seu tercer any de júnior, el Ton ha deixat de ser el revolucionador dels trams finals de partit per passar a ocupar un paper central en l’equip. Baliu s’ha convertit en un jugador total capaç de liderar les estadístiques de recuperacions, d’assistir una bona part dels gols de l’equip i finalment també de marcar-ne de decisius (n’ha fet 7 a la Ok LLiga). El seu joc ha enamorat les Comes però també a pistes rivals (encara es recorda la seva actuació al Palau Blaugrana i a la Copa del Rei a la Corunya va fer al.lucinar als espectadors). Ha estat l’any de la internacionalitat (el retard amb el que l’han descobert i ha arribat a la selecció és un dels enigmes del nostre temps) i s’ha quedat a les portes d’obtenir el títol de campió d’Europa júnior. I ara amb la temporada acabada no ha dubtat a tornar-se a arremangar per estar amb els seus companys de lleva (amb els que ha coincidit al primer equip en diversos equips per culpa de les lesions) en un campionat de Catalunya que han rubricat amb una destacadíssima medalla de bronze.
Ton Baliu, un jugador que no defuig els reptes i que tampoc evita, tot i la dificultat de les generalitzacions, el de valorar la temporada: Una valoració? Uf, és difícil. Crec que ha estat una temporada estranya. Vam tenir una ratxa molt bona de joc que ens va fer estar força amunt però les lesions van apareixer en el pitjor moment. Tot i això vam estar a punt d’entrar a la final a vuit que es disputa aquests dies. A la Copa i al play-off el Liceo va ser millor.
Han estat 39 partits d’una temporada que el mateix Ton defineix d’estranya. Molts partits, moltes sensacions i alguns records especials. Millor moment? Guanyar al Barça al Palau Blaugrana i el bon ambient. Pitjor: Les derrotes i les maleides lesions!.
