L’equip igualadí ha viscut , i patit, la primera etapa d’aquesta sèrie continuada de partits contra els 4 grans de la passada Ok Lliga que es coneix popularment com el Tourmalet. I la realitat és que aviat ha quedat afectat d’una espècie de mal de muntanya que s’ha manifestat en uns efectes secundaris que ja s’havien pogut observar en la segona part de Vilanova i que contra un equip com el FC Barcelona acaben sent letals. Parlem de la falta d’efectivitat, de la precipitació que fa aparèixer i de l’oblit del joc tàctic que neix de la voluntat de resoldre individualment la situació. Tot això li ha anat passant a l’IHC a mesura que ha anat avançat el partit. No al principi. Perquè els arlequinats han jugat uns 15 minuts de la primera part realment bons quan lluitat de tu a tu amb els capitalins i han disposat d’oportunitats molt clares de marcar. Tot i que el Barça s’ha avançat amb un remat afortunat de Panadero al minut 5 i 25, l’IHC ha creat fins a 5 accions de gol que haurien possibilitat l’empat (la més clara una falta directa que ha aturat Egurrola i que ha acabat amb un penal clar que els àrbitres no s’han atrevit a assenyalar). Ha estat en canvi el Barça qui ha tornat a marcar amb un altre remat exterior de Panadero que en aquesta ocasió ha desviat Adroher a l’escaire. El 0 a 2 ha fet mal, ha estat tota una evidència a les cares dels jugadors, però, tot i així, els igualadins han seguit lluitant i han tornat a disposar d’accions clares de perill (a través del sempre actiu Edu o de Torner) que s’han estabellat sempre en Egurrola. El gol de l’esperança no arribava i en canvi ho ha fet el de la desesperació, amb un altre remat exterior firmat per Adroher. Amb el 0 a 3 el partit se n’ha anat al vestidor. I pràcticament ja no n’ha sortit.
Tot i l’intens treball psicològic dins del vestidor, a la segona part els igualadins han patit tots els mals d’alçada que ja hem esmentat i que s’han anat manifestant cada cop més clarament a mesura que avançaven els minuts. El Barça, jugant a la contra, ha sentenciat amb dos gols més i l’IHC només ha pogut maquillar el resultat a l’últim minut amb un gol de penal (de fet en la segona acció perquè el porter blaugrana li ha aturat el primer llençament a Torner). I el maquillatge encara podria haver estat més marcat perquè en els últims segons el Barça ha incorregut en la seva desena falta d’equip (no abans que els àrbitres penalitzessin a l’Igualada pel mateix concepte tot i que Balaguer ha resolt el problema aturant-li la falta directa a Adroher). Torner no ha pogut marcar el seu segon gol i a falta d’1 segons i 7 dècimes la parella arbitral si que s’ha decidit a fer allò que no s’havia atrevit a fer a la primera part, marcar un penal clar en l’evolució de la mateixa jugada. L’Edu ha estat encarregat de llençar el penal. El màxim golejador igualadí l’ha tirat molt bé, a la dreta d’Egurrola i quan el gol ja entrava s’ha anat a estabellar al pal i ha acabat sortint. Hauria estat el 2 a 5. Més maquillatge per uns desajustos que encara s’han de pulir i que s’hauran de treballar durant tota la setmana per intentar fer a Reus el partit complet que els igualadins no han aconseguit fer fins ara.
PROINOSA IHC 1 (0/1) Balagué, Navarro, Busquets, Formatjé i Edu, equip inicial. Baliu, Torner (1) i Creus. Raja i Txus.
FC Barcelona 5 (3/2) Egurrola, Panadero (2), Ordeig, Lopez i Paez, equip inicial. Adroher (2), Borregan, Reinaldo (1), Teixidó.
GOLS: 0-1 Panadero (m 5.25), 0-2 Adroher (m 18), 0-3 Adroher (m 24.20). SEGONA PART. 0-4 Panadero (m 10.30), 0-5 Reinaldo (m 18.30), 1-5 Torner (m 24.18).
INCIDÈNCIES: Molt bona entrada a les Comes (700 espectadors) tot i l’horari i el fet que el partit era televisat en directe pel C33. Els àrbitres, Sandoval i Lopez, tot i que no han tingut una incidència directa en el resultat, la realitat és que han estat anticasolans d’esperit i porucs en l’aplicació del reglament.
