P- Albert, has tancat finalment l’etapa igualadina.
BALAGUÉ- Ja saps que aquestes coses són així. Algún dia havia d’acabar i hem intentat acabar de la millor manera.
P- El teu últim partit a les Comes es recordarà pel moment en que vas deixar la pista a la segona part substituit per l’Albert Lòpez i amb la gent agraint els teus dos anys de treball a l’IHC.
BALAGUÉ- Si. En aquell moment se’t passen moltes coses pel cap. També soc una persona que no m’agraden els homenatges i això. I per a mi el gran homenatge hagués estat que l’Albert Lòpez hagués jugat tot el partit.
P- Quina valoració en fas de la teva estada a Igualada?
BALAGUÉ- Bé. El primer any les coses van anar sortint. Aquest any la veritat és que ha estat molt dur a nivell personal. Potser també ha estat el primer any que treballava i jugava i tot afecta. De tota manera sempre intento quedar-me amb les coses més positives, amb les millor coses, i estic content. Crec que han estat dos anys que a nivell de vestidor i amb l’afició he estat bé i em quedo amb aquestes coses.
P- En un moment determinat vas pendre la decisió de fer una espècie de llei del silenci, una decisió molt personal que tothom t’ha respectat. Era per blindar-te una miqueta donades les dificultats d’aquesta temporada?
BALAGUÉ- Crec que va arribar un moment que tot va perdre una mica el sentit. Es van dir moltes mentides, moltes coses a l’esquena i la veritat és que no es va anar mai de cara. Aleshores per a mi el més important era l’equip i per parlar i dir coses que després potser te n’has de penedir o coses que podien afectar l’equip, vaig preferir callar.
P- El futur?
BALAGUÉ- Doncs pensar si vull continuar o no vull continuar. Peqruè aquest any ha estat molt dur i jo soc una persona que em moc per estar en confiança i amb ganes. I si no, no soc ningú i no val res.
P- Però d’Igualada t’emportes l’escalfor de la gent, perquè tot i els problemes la gent ha estat amb tu. I l’últim dia l’afició va cantar molta estona el teu nom.
BALAGUÉ- Si, si. Tothom va estar molt bé. Són aquestes coses que et queden. Vull agrair a l’afició i també als meus companys tot el suport. Perquè hi ha hagut moments molt dur i un per un, m’haig de treure el barret, i els haig de dir que ha estat un plaer compartir equip a la pista i sobre tot vestidor.
