Els jugadors de l’IHC han protagonitzat una
remuntada d’aquelles que es recordaran durant temps. I és que al minut 3 de la
segona part perdien per 0 a 3 davant d’un Blanes que és mestre en saber jugar
amb el marcador a favor i d’un Llaverola que ha salvat moltíssimes ocasions de
gol dels arlequinats. I malgrat això els d’Ivan Sanz han cregut en la gesta i
han recuperat un punt molt important, de penal i a falta només d’un minut i mig
per acabar. La reacció podria haver estat encara més sonada si el travesser no
hagués rebutjat una bola de Baliu que havia fet una acceleració supersònica per
la banda amb remat cruat o si el Met no hagués salvat un remat exterior desviat per
l’Edu a la frontal ja a l’últim segon. Sigui com sigui l’Igualada ha salvat un
punt heròic que li permet mantenir l’aventatge sobre el Blanes i alhora accedir
al quart lloc de la classificació, a l’espera del que faci aquest dilluns el
Reus en el partit televisat.
DANI, L’ARMA SECRETA
Ivan Sanz ha decidit apostar per l’ex-jugador de
Blanes i Dani Rodriguez ha estat titular per primer cop aquesta temporada. Tot
un premi pel seu treball generós i solidari des que va arribar a les Comes que
el de Sant Hipòlit ha sabut agrair signant la seva millor actuació fins ara com
a arlequinat. De fet l’Igualada ha sortit molt ben posat en pista, amb les
Torres Bessones i els dos capitans. Els primers minuts han estat dels locals que
han assetjat la porteria de Llaverola. Però després d’una bona acció de
recuperació del mateix Dani, que ha muntat transició amb passi final dins de
l’àrea el Blanes ha demostrat la seva velocitat en la contra perqué del rebuig
del porter Selva s’ha plantat a la frontal de l’àrea de l’IHC i allà ha assistit
Teixidó que ha batut Roger Fernàndez amb un remat cfreuat a mitja alçada.
Arribava elpitjor que et pot passar davant d’un equip veterà i molt potent
físicament, com el Blanes. Posar-te per darrera en el marcador.
El 0 a 1 ha fet mal als igualadins. El Blanes s’ha
sentit més còmode a la pista i ha pogut mantenir el 0 a 1 gràcies a la gran
actuacíó de Llaverola. Perque malgrat que s’havia perdut la frescura dels
primers minuts els igualadins han seguit arribant a porta. Una assistència de
navarro dins que l’Edu envia fora, 3 remats seguits de Rocasalbas al cos del
porter (en un embolic amb la defensa molt a sobre), un passi increïble del Dani
dins de l’àrea sobre l’Edu que no acaba de conectar bé amb la bola, un slàlom
del mateix dani per entremig de dos defensors que fa lluit al porter del Blanes,
un costa a costa del Peli que també atura Llaverola… El gol es resistia.
Podria haver arribat amb un claríssim penal sobre Baliu (li han picat a la mà
quan anava a engaltar ja dins bde l’àrea i amb porteria clara), però la parella
arbitral no l’ha volgut veure. L’efecte Llaverola semblava pesar en excés en els
locals. Roger fernàndez tampoc es quedava al darrera amb aturades miraculoses
que ha repetit a la segona part, quan l’equip, ja amb el 0 a 3 en contra, anava
desbocat a buscar el miracle.
EL PITJOR I EL MILLOR EN 25
MINUTS
L’Igualada ha sortit molt fred a la segona meitat
i en 3 minuts ha vist com el Blanes pràcticament sentenciava el partit amb dos
gols que posaven el marcador amb un inabastable 0 a 3. Primer amb un remat de
Selva des de la frontal, sense oposició (Pelicano ha relliscat en una part de la
pista on els patins no s’agafaven bé). I després amb una mal replegament en una
contra que Ridaura ha aprofitat per ampliar la diferència. Després d’uns minuts
vorejant el KO els arlequinats s’han conjurat i han començat a jugar amb el
valor Obama (aquell del Yes, we can). Rocasalbas, avui absolutament decisiu
perque ha intervingut en els 3 gols, ha fet una diagonal, ha fet un passi
canviat a la dreta des de la lateral i l’Edu ha tocat la bola a l’aire i ha
batut al seu amic Jaumet (un altre gol per les baralles dialèctiques entre els
dos). L’1 a 3 donava una mica d’aire quan més ofegat estava l’equip i de fet tot
el pavelló. El panorama podria haver canviat una entrada màgica de Navarro amb
resposta no menys màgica del Met, amb una aturada a l’aire) o amb les desenes
faltes d’equip que cap dels dos conjunts ha pogut aprofitar (la de Jepi Selva ha
anat al ferro).
El partit estava a punt de traspassar la frontera
dels últims 5 quan ha arribat un gol de ràbia que ha acabat sent decisiu. Rocky
ha activat el braç des de molt lluny i Navarro l’ha desviat al fons de la
porteria. El miracle era possible. L’IHC, totalment abocat a la porteria, ha
disposat de diverses ocasions però sempre es trobava amb la muralla Llaverola.
Fins que al minut 23 i 27 segons, els àrbitres que han tornat a estar molt
malament no han pogut deixar de veure un penal molt clar sobre l’Edu. Rocasalbas
ha picat amb tota la convicció i la bola ha foradat la “paret”. Era el 3 a 3 en
qui molt poca gent podia haver somniat 20 minuts abans. I com ja hem dit la
remuntada hauria pogut ser històrica si la bola meravellosa de Baliu (quin canvi
de ritme!) no hagués anat al travesser. A la fi un punt recuperat que permet
acabar el 2011 amb bones sensacions per l’any vinent.
IGUALADA HC 3 (0/3) R. Fernàndez, Dani,
Rocasalbas (1), Edu (1) i Navarro (1), equip inicial. Pelicano, Formatjé, Baliu.
Larios i Vera.
BLANES 3 (1/2) Llaverola, Teixidó (1),
Selva (1), Armengol i K. Ridaura (1), equip inicial. Grasas i A.
Ridaura.
GOLS: 0-1 Teixidó (m 2.20), SEGONA PART.
0-2 Selva (m 1.16), 0-3 Ridaura (m 3), 1-3 Edu (m 7.30), 2-3 (m 19.45), 3-3
Rocasalbas penal (m 23.27).
INCIDÈNCIES: 300 espectadors en l’últim
partit del 2011 a les Comes. Un cop més un mal arbitratge.
