Foto Carme Bernaus
Amb la pesada sensació de tristesa per l’eliminació a la Copa de la Cers encara a sobre, avui arriba l’assemblea extraordinària de l’Igualada HC que ha de definir el futur immediat de l’entitat. L’assemblea l’ha convocada la junta que encapçala Manel Buron per explicar la difícil situació econòmica que viu el club i per dedidir, al costat dels socis, els passos a seguir. Per tant es viuen dies molt intensos al carrer Capellades i també al pavelló de les Comes.
EDU: ESTEM TOCATS. ÉS UNA DECEPCIÓ MOLT GRAN. DEMANEM PERDÓ A LA GENT QUE VA OMPLIR LES COMES
P- Edu, no va poder ser.
EDU- No va poder ser. Estem tocats per haver quedat fora i davant d’unes Comes tant plenes. Des d’aquí tot l’equip ens agradaria agrair el suport que vam rebre de la gent i demanar-los perdó per no haver pogut recompensar-los amb la classificació que tant desitjàvem.
P- Potser va faltar encert, però en cap cas persistència, no?
EDU- No. Jo crec que no va ser problema actitud. Ni al partit d’allà ni al partit d’aquí. No veniem amb un resultat positiu i tot i intentar-ho a casa no se’ns va posar en cap moment de cara. A la primera part, tot i intentar-ho, havia de ser nostra per ocasions. Però la pilota no entrava. Anàven passant els minuts, vam haver de forçar en defensa i ells van aprofitar per posar-se per davant. A partir d’aquí vam ser capaços d’acostar-nos en el resultat però… la llàstima va ser quedar-nos amb el mal gust de boca de no haver aprofitar algujna de les moltes ocasions que vam tenir… penals, directes… per intentar fer el més difícil, remuntar un 0 a 3 a casa.
P- Contra una defensa tant tancada i amb Cunegatti inspiradíssim és difícil de jugar, no?
EDU- Si. El porter va ser el millor del seu equip. I és un hoquei poc atractiu però a vegades efectiu. Evidentment si ens haguessim ficat per davant en el marcador a la primera part m’hauria agradat veure que haguessin fet ells. De fet és el que preteníem, posar-nos per davant, intentar que s’obrissin i, així, el partit hauria estat del nostre cantó.
P- L’Ivan Sanz va dir ahir que l’hoquei no és just amb aquest equip.
EDU- Home. La veritat és que no s’ha premiat a l’equip que va a buscar el partit. tant allà com aquí. Però ells van jugar aquesta carta i els va sortir bé. Per ells és un objectiu complert. I per nosaltres una decepció molt gran.
PERÒ TAMBÉ HI HA UNA ALTRA CARA
Perque no tot sembli tant feixuc en aquestes hores decisives també hi ha petits detalls que endolceixen l’espera. Per exemple saber que dilluns l’entrada al pavelló de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní pel Noia-Igualada de dilluns serà gratuita (en el primer partit televisat de la temporada pels arlequinats).
També dona una injecció de positivisme i energia comprobar que tot el que s’ha fet durant aquestes últimes dues dècades ha deixat una herència inesborable en aquest esport. La mostra ens la dona l’ex-jugador Dani Viñas (ex de l’IHC, però també de Barça, Vic, Voltregà, Blanes, Mollet, Piera, Alcobendas i Cerdanyola). En una entrevista a l’espai La Pròrroga del diari El 9 Viñas assegura que esportivament es queda amb aquell Igualada de Carlos Figueroa on va jugar (1990-1991), sostcampió de Lliga “En Figueroa va aportar el concepte de sistema de joc- que ja s’aplicava al bàsquet- a l’hoquei. Van ser els anys que es va començar a marcar a l’home, que es van evolucionar les defenses, es va canviar la mida de la porteria i els porters van guanyar protagonisme“, recorda. Igualment Viñas posa l’Igualada com a exemple d’una estructura de club seriosa: “Va ser un club modèlic i ho va demostrar durant tota la dècada dels 90. Van mobilitzar tota la ciutat”.
La junta, l’equip i l’afició actual són hereus d’aquella feina i els seus sacrificis actuals busquen com aleshores el millor per un club petit obstinar a fer coses grans. I com aleshores, el futur és cosa de tots!.
