Foto D. Figueras
L’Igualada HC ha tornat a reivindicar-se davant d’un del grans i ja pot presumir d’haver puntuat en les pistes dels 2 equips que aspiren al títol de lliga. Després de ser el primer de guanyar al Palau Blaugrana ara ha aconseguit empatar en un Palacio de los Deportes de Riazor, ple a vessar i preparat per celebrar el títol que fa 20 anys que no guanyen. Els arlequinats han exercit de jutges i han obtingut un empat, 3 a 3, que li dona emoció a la lliga i que atança als arlequinats a la copa de la Cers.
Fa 10 anys en aquest mateix escenari el Liceo li va pendre, a la tanda de penals, a l’IHC la que hauria estat la seva setena copa d’Europa ( d’aquell equip només queda el gran David Càceres). Avui la història els ha reingressat part d’aquella alegria perduda.
No s’ha arribat a materialitzar al 100% la intuició que dissabte a la nit expressava a través de twitter l’ex-jugador blaugrana, Alberto Borregan (“me da que acabada la 29j de la oklliga el líder seguirá siendo el que es en estos momentos …#presentimiento) però gairebé. “Casi aciertoooo… por un gol no sigue líder el FCBhoquei..I és que l’Igualada HC ha fet saltar la banca amb un autèntic partidàs, amb molt poder ofensiu i una altra exhibició de l’Elagi a la porteria.
QUAN PITJOR MILLOR
Els de Francesc Monclús han desafiat tots els inconvenients. Un viatge esgotador (llevar-se a les 3 de la matinada, agafar l’avió, esmorzar a les 9, descans als sofas de l’hotel…) una pista preparada per la festa (5000 espectadors a Riazor), un rival endollat, un parquet carrega-cames … tot apuntava a acabar sent una víctima propiciatòria. I no. L’IHC no ho ha estat ni d’entrada, ni quan s’ha posat per davant en el marcador (minut 9 el canoner Marçal desviant un tir exterior del Ton). Ni quan els Lamas (amb dos grans remats a l’escaire) i Toni Perez ( amb oportunisme al segon pal) li han donat la volta al marcador amb un 3 a 1 que semblava sentenciar partit i lliga. I encara ho podria haver rematat si l’Elagi no hagués aturat una FD per blava a l’Oriol Vives que els àrbitree han obligat a repetir.
Contra tot ha ressorgit l’esperit inconformista d’aquest equip nascut en una nit d’estiu. El mite Càceres no estava disposat a deixar passar l’oportunitat de fer més gran la llegenda i ha tret or a un llençament de FD per 10 faltes d’equip. Faltaven 9 minuts i tot semblava possible. I a falta de dos minuts s’ha fet realitat. El mateix Vives que acabava de tornar a la pista ha agafat la seva primera bola i l’ha missilejat des del punt de l’àntiga FD. Escairàs i 3-3. De tota manera semblava que encara faltava un punt d’èpica. I els àrbitres han tornat a expulsar l’Ori amb una blava molt rigurosa. L’Elagi ha tornat a ser un gegant aturant el llençament i l’equip no s’ha quedat enrere defensant el que quedava de partit amb un jugador menys. A la fi, 1 punt meravellós per un grup de tècnics i jugadors que es mereixen el reconeixement de la gent de l’hoquei. D’Igualada… i de la resta. L’IHC havia de fer de jutge de la lliga i avui s’ha posat toga i birret.
LICEO 3 (1/2) Malian, E.Lamas (1), J. Lamas (1), J.Bargalló i Ordoñez, equip inicial. Pasqual i Perez (1).
IHC 3 (1/2) Elagi, T.Baliu, Marçal (1), D.Càceres (1), O.Vives (1), equip inicial. Pla, Pove, A. Povedano
GOLS: 0-1 Marçal ( m 9), 1-1 E. Lamas (m 13.03). SEGONA PART. 2-1 J. Lamas (m 7), 3-1 Perez (m 8.26), 3-2 D.Càceres FD (m 16.05), 3-3 O.Vives ( m 22.45)
INCIDÈNCIES: 5000 espectadors a Riazor que no han pogut celebrar una victòria que els garantia la lliga. Doble targeta blava per O.Vives. Partit especial per David Càceres que després s’ha quedat una estona sol a la pista pensant i fotografiant el que ha estat el seu últim pavelló com a visitant.
El viatge de tornada tant dur com el de tornada. Els igualadins viatgen en dos vols diferents, uns (els del cotxe fantàstic) a les 9 amb Ryan Air i la resta a les 10 amb Vueling. Expedició partida però unida per la satisfacció d’una altra exhibició precisament d’unitat.
