La vida té aquestes coses. Just acabem de viure aquella barreja d’alegria i enyorament d’un dia històric amb l’homenatge a David Càceres i ens arriba la notícia que ens hem quedat sense una part important de la nostra memoria col.lectiva. Aquest dimarts han enterrat un pioner, un activista, un boig de l’hoquei i de l’IHC, Joan Martí i Comas.
Martí i Comas havia estat directiu del club, i actualment tenia el carnet de soci número 8. Se’l recorda molt amb el seu bigoti ple de bonhomia, sempre optimisme a la grada. I també per la seva feina gegantina durant els inicis del Dream Team. Els jugadors d’aquell mític equip hi tenien, de fet, una relació molt especial perque alguns d’ells van viure en un pis que era de la seva propietat. I tots sempre han destacat que els va mimar com si fossin fills seus. Per això quan s’ha sabut la notícia han començat a arribar missatges de condol: “Era una molt bona persona i ens apreciava molt a tots. Va viure l’IHC amb passió. Descansa en pau Martí” (Santi Carda). “Em sap molt greu. Era un bon home. I un gran soci de l’IHC!!. Bon descans Martí i gràcies per tot el que vas fer per nosaltres”(Albert Tarrida). “Era molt bona persona. Va viure l’IHC des del cor. Ens apreciava molt!” (David Càceres).
De tota manera la relació de Martí Comas arrenca de molts anys abans. En realitat des de la mateixa época de la fundació. Molt poca gent sap que Martí Comas va ser un dels primers mecànics de l’entitat (en realitat el segon). Històricament el primer va ser Rosich i Morera, el “Moro” , un altre dels nebots del Tio, el primer president del club. El va substituir precisament Joan Martí i Comas, que ja abans de ser el mecànic titular arreglava els patins dels jugadors d’amagat a l’empresa de Felip Verdès. Allà soldava els metalls de les rodes i les tornejava perque el club s’estalviés uns diners. Martí Comas va arribar a tenir un rècord difícil de superar. Canviava les rodes dels dos patins d’un jugador en 2 minuts i 20 segons. Poc més d’un minut per patí. El rècord era homologat perque es va aconseguir en un partit oficial, contra el Molins de Rei, i amb cronòmetre.
A Martí Comas el va substituir Torrassa que va fer de pont amb l’altre gran mecànic de la història, recentment desaparegut, Joan Cànovas. El Juanito va passar 5 dècades amb rodes i coixinets entre els dits. Posats a completar l’homenatge indirecte a la gent que ha tingut els patins arlequinats a les seves mans… Lluís Pons, el popular Fumet, va substituir en Juanito els anys del divorci del Mercantil (on se n’hi va anar al costat del seu gran mentor Josep Morera). I més pròxim en el temps el club s’ha lliurat als dits del Peke Cerezo, l’últim d’una llista llarga de gent imprescindible que ha fet girar el club. Segurament al Joan li hauria agradat emportar-se uns patins per seguir-los arreglant per l’IHC, com tantes altres coses del club que havien acabat passant per les seves mans generoses i sempre disposades.
L’Igualada HC el recordarà amb un minut de silenci en el primer partit de lliga a casa, el 26 d’Octubre contra el Lleida (el partit contra el Cerceda s’ha ajornat perque els gallecs tenen un jugador, David Torres, al mundial sub-20 de Colòmbia. El MONBUS IHC-Cerceda es disputarà dimarts 29 d’Octubre a les 9 del vespre). D’aquesta manera el club i l’afició podran retre-li homenatge a un gran impulsor de l’IHC, Joan Martí i Comas.
