Superat el cap de setmana de la F4 el MONBUS IHC ha de tornar-se a enganxar a l’Ok Lliga. Tot i el cop que va suposar quedar fora de la final per un penal els jugadors hauran de tornar a posar-se els patins i hauran de seguir pedalant. La decepció és gran però com diuen els pesos pesants del vestidor no desendollarà l’equip de la gran temporada que està fent. Encara queden objectius per abastir i equip per fer crèixer.
El cap de setmana passat a Forte Dei Marmi no hauria de quedar marcat pel penal de Sergio Silva. Ha estat més que la injústicia dels penals. L’IHC ha fet una gran competició i ha demostrat caràcter i rebel.lia a la semifinal remuntant el 4 a 2 que semblava ja inabastable. Molta gent tindrà la temptació d’intentar oblidar la F4 el més ràpid possible. Recordar pot fer mal. Però és un mal necessari per crèixer. Un mal desitjat. Amb el que cal aprendre a conviure. Serà l’única manera que el partit perdut contra el Breganze serveixi per començar a caminar per la següent final. Les victòries es comencen a aconseguir just després de la derrota anterior. I aquest equip s’ha de conjurar per tornar a viure una experiència com la d’Itàlia d’aquest cap de setmana. I aleshores cobrar-se la factura del seu esforç.
Per tant, toca recordar. Per tirar endavant. I per ser justos amb un equip que es va buidar a la pista i que mereix adonar-se’n queacaba de protagonitzar una altra gesta inesperada. Enlloc d’esborrar-ho de la ment, hem de deixar que s’hi instal.li. Que totes i cadascuna de les imatges viscudes a Forte (en podeu veure moltes i de molta qualitat en aquest link http://www.baldigabriele.com/?p=15662 ) el que s’ha de fer és guardar-les a la memòria perque serveixin de combustible pels següents reptes que aquesta generació de jugadors haurà d’anar afrontant. Amb l’objectiu col.lectiu de tornar-hi i de fer possible que l’eufòria que s’ha viscut aquest dilluns a Sant Sadurní es repeteixi a la plaça de l’ajuntament. El rellotge de la història corre des de dissabte a mitja tarda.
