D’entrada demanem disculpes per “l’absència” de dos dies de les notícies diàries del MONBUS IHC. Ha estat per feines de manteniment al servidor d’aquesta pàgina. Gràcies per la comprenisó.
Setmana intensa pel MONBUS Igualada a qui esperen dos partits en 48 hores i un total de 2621 quilòmetres de carretera. D’entrada els 466 d’Igualada a Alcoi on els arlequinats hi juguen dijous, i els 950 d’Alcoi fins a Turquel on buscaran el passaport pels 16ens de final de la Copa de la Cers. Aquí s’hi ha d’afegir els 1205 de tornada per certificar que som davant la setmana més “monbusiana” de la temporada.
Els de Francesc Monclús s’han preparat per aquesta marató amb dues sessions de preparació (que resumim juntes amb motiu d’aquest interrupció obligada del servei).
Dilluns van fer una primera sessió preparatòria de treball defensiu seguit després d’exercicis de definició. Els igualadins van tancar l’entrenament fent físic amb el PF Carles Mínguez. Dimarts van fer el segon entrenament de la setmana en terres catalanes en el qual van revisar el vídeo del partit contra el Lleida. I avui, al voltant de 2/4 de 8 del vespre sortiran en un MONBUS cap al País Valencià.
En el moment que la plantilla i el cos tècnic van revisar junts el partit contra els llistat una de les conclusions a la que van arribar amb molta facilitat és que el capità Ton Baliu està tenint un flirt amb el gol. Un “enamorament” mutu que l’ha portat a ser el segon màxim golejador de la categoria amb 10 gols, a només 2 d’un autèntic especialista com Pablo Álvarez del FC Barcelona i per davant de canoners com Àlex Rodríguez (Voltregà), Marc Torra (FCB) o Josep Lamas (Liceo) amb 9. Amb el hat trick contra el Lleida el Ton ha reforçat el primer lloc com a realitzador de l’equip. Per darrere hi ha Met Molas i Sergi Pla amb 5 gol i Dani Lòpez amb 3. Però com sempre diu el Ton… els gols no importen, compten els punts.
P- Ton, dissabte va ser una victòria d’aquelles que agraden, que venen de gust.
TON BALIU- Si, la veritat és que si, no?. El partit se’ns havia posat molt de cara. No havíem fet un bon partit, com el dia del Manlleu a casa, i és que els partits a casa costen… fins i tot el 6 a 0 contra el Turquel va costar… l’Elagi va estar molt bé, vam treure bones contres i les vam aprofitar… i dissabte va tornar a ser així. Ens vam posar 1 a 0 amb un penal. Ells es queixaran que van tenir dos penals en contra… els arbitratges van com van… nosaltres també ho vam patir a Calafell … però bé, després amb el 2 a 0… potser el cansament de l’equip, hem baixat una mica… el ritme de boal no era prou bò, i en jugades una mica desafortunades … un xut del darrere que ens desvien i un 4 contra 3 per la blava els posa en el partit. Tenim la mala sort que es posen per davant… i és en aquest moment que crec que la gent va ajudar molt… perquè jo, ostres, estava mort. I veient un 2 a 3 després d’un 2 a 0 et desinfla… però veus la gent que t’anima. Jo que sempre em poso a una banda.. la gent … vinga va, que queda temps!… i treus forces d’on pots. I vam tenir la sort al final de fer 2 gols. I guanyem. Podria haver estat al revés i no fer-ne cap però vam tenir la sort de cara. 3 punts. Molt contents. I a pel següent.
P- Forces per un Alcoi molt complicat.
TON BALIU- Si. De fet jo dissabte tenia la sensació de cada any. Quan teníem l’oportunitat de posar-nos més amunt, ens venia un partit dolent i ens quedàvem a la zona mitja. I aquest cop hem tingut la sort de fer-nos amb els 3 punts. I ara ens venen dos partits seguits, amb un viatge complicat. Però si podem tirar-los endavant podrem afrontar primer el Cerceda i després el Tourmalet … anant partit a partit i a per tot.
P- Ton, els punts són importants pel que signifiquen. Però en aquest cas arribar a casa i evitar-te la murga del cunyat també està bé, no?
TON BALIU- Però crec que dissabte també em va guanyar la partida, no?. Vaig tenir moltes ocasions. Tot i marcar el primer penal em va parar el segon. I vaig tenir 3 o 4 1xporter …
P- Però li vas fer 3 golets…
TON BALIU- Si, si. Li’n vaig fer… però el Lleida és un dels equips que m’agraden de l’OkLliga. Hi tinc amics. Hi tinc el cunyat i el seu germà que em cauen molt bé. I bé. Cada cop que juguem contra ells, un surt content i l’altre enfadat. L’any passat a casa seva vaig tenir aquella FD i en el rebot ens van marcar el gol. Res. Aquest cop va ser per nosaltres. Desitjar-los sort. I a pel següent.
