Marca Armand. Para Arnau. I així, Catalunya ha estat campiona. Amb un penal marcat pel davanter de l’IHC i un penal aturat pel porter del FCB. Una victòria èpica. Sabent patir. Remuntant un 2 a 0. I resistint també l’enorme pressió d’una primera derrota històrica en una final de campionat. Els catalans han sabut superar això i molt més. Han fet front a dues lesions: el jugador del Vic Parcerisas (que amb un esquinç al genoll ja no ha arribat a jugar) i el capità l’arlequinat Marimón (amb una fuetada a les cervicals). Catalunya ha pogut amb tot. Fins i tot amb la vergonyosa persecució contra les estelades en la celebració del títol. La selecció ho ha superat tot.
Guillem Torrents, Armand Pujadó i Aleix Marimón han escrit aquest diumenge els seus noms en la història de l’hoquei igualadí, just al costat del d’una autèntica llegenda, Ton Baliu, que ha guanyat la seva segona Taça de Portugal consecutiva (la sisena copa en 3 països diferents de Guillem Cabestany) imposant-se a la final per 3 a 2 al Valongo a la pròrroga. És la 17ena copa de Portugal dels blanc-i-blaus, el millor registre d’entre tots els equips portuguesos.
EL PARTIT MÉS PATIT
La final ha estat de llarg el partit més difícil que ha afrontat la sub-16 en tot el campionat. Madrid s’ha avançat amb un 2 a 0 que ha sabut mantenir fins al final. En els últims 3 minuts el jugador del Barça Oriol Llenas ha marcat dos gols en 24 segons que han permès forçar la pròrroga in extremis.
Pablo Sotos ha fet l’1 a 0 a l’equador de la primera meitat. Amb aquest solitari gol s’ha arribat al descans. La segona part ha estat clarament molt més moguda. D’entrada amb 2 FD que no s’han pogut aprofitar, una per cada equip. El davanter del Caldes Abel Moya ha vist una targeta blava però Torrents li ha aturat la FD a Víctor Wally. Després la blava ha estat pel mateix Wally però aleshores ha estat Manel Hernández qui no l’ha pogut aprofitar. Al minut 10 Adrián Pos si que ha encertat amb un llançament de penal. Era el 2 a 0 que amenaçava seriosament de trencar la ratxa d’imbatibilitat dels catalans en els campionats d’Espanya de seleccions.
La remuntada semblava impossible. I més quan la sort seguia esquívola. Oriol Llenas no marcava una FD per una targeta blava a Adrián Pos. A partir d’aquí el partit ha implosionat. El davanter del Barça és dels que no es rendeixen i en dues flamarades en 24 segons ha empatat el partit. Era el 2 a 2 que salvava la situació d’alarma roja.
El partit se n’ha anat a la pròrroga. El marcador no s’ha mogut i s’ha arribat als penals. La primera sèrie de 5 la dominava Madrid per 3 a 2 a falta de l’últim llençament. Per Catalunya havien marcat Moya i Pujadó. Per Madrid ho havien fet De Miguel, Pos i Wally.
Ha estat aleshores quan Barberà i Camps han pres la decisió de fer un canvi de porter. (Tant Guillem Torrent com Arnau Martínez han tingut una química perfecta i han estat a un altíssim nivell durant tot el campionat). I la jugada ha sortit perfecta. Cañadillas no ha pogut superar al porter del Barça i Hugo Laguna, el jugador del Lloret ha empatat a 3.
S’obria d’aquesta manera la sèrie d’1 x 1. Pujadó ha tornat a marcar i l’Arnau li ha aturat el llançament a Wally. El títol era català!. Catalunya campiona!! I amb ella 3 arlequinats que aquest any ho han guanyat absolutament tot.
MADRID 5 (2/0/3) De Grado, Cañadillas, Pos (1), Martín, De Miguel, equip inicial. Sotos (1), Wally, Moya, Fernández i López.
CATALUNYA 6 (0/2/4) Guillem Torrents, Abel Moya, Aleix Marimón, Hugo Laguna, Manel Hernández, equip inicial. Armand Pujadó, Oriol Llenas (2), Pol Jansa, Arnau Martínez. Arnau Parcerisas.
GOLS: 1-0 Pablo Sotos (m 9 i 47). SEGONA PART. 2-0 Adrián Pos penal (m 10.06), 2-1 Oriol Llenas (m 17.31), 2-2 Oriol Llenas (m 17.55). PENALS: 4-3 (gols de De Miguel, Pos i Wally i Pujadó (2), Moya i Laguna).
INCIDÈNCIES: Àrbitres Miguel Díaz i Rubén Fernández. Targetes blaves per Moya pels catalans i Wally i Pos pels madrilenys.
La selecció femenina sub-18 també s’ha emportat el campionat imposant-se a la final a Galícia per 4 a 0.
TRIOMFS ESTELATS
Acabades les dues finals, els jugadors dels dos combinats catalans han volgut celebrar el títol amb banderes estelades, fet que la organització ha volgut evitar i ha obligat a retirar-les durant l’entrega de premis. No ha estat fins que s’han acabat els actes protocol·laris que en un Riazor pràcticament buit, les dues seleccions s’han pogut fotografiar amb les banderes i les copes de campions. Curiosament, la selecció catalana, que fa molts anys que celebra els seus èxits amb aquestes banderes i de fet l’estrella i les quatre barres han estat presents al llarg de tota la competició en les samarretes que han lluït els jugadors i jugadores catalans, l’estrella a l’espatlla esquerra i les quatre barres baixant pel pit i l’esquena.
