NO SÓN EXCUSES. SÓN FETS

La gravíssima errada arbitral de diumenge en el segon partit del play-off de quarts contra el Vic, a banda de la trascendència que pot acabar tenint, no és més que la constatació d’una evidència: la plaga de mals arbitratges que ha patit aquesta temporada l’IHC amb conseqüències desastroses per l’entitat. És cert que això també ha passat altres temporades (recordem per exemple el cas paradigmàtic de la final de la Copa d’Europa perduda a Riazor), però probablement cap altre any com aquest hi ha hagut tantes errades, tan documentades i amb tanta trascendència. El malhauradament famòs partit de l’Oliveirense on les trampes (en totes les seves variants delictives) ens allunyen de la Final Four, o els quarts de final de la Copa del Rei on els àrbitres destrossen un partit molt ajustat davant del poderosíssim Barça, són dos dels casos més sonats. Però la llista és llarguíssima i parla per si sola. És un bon antídot per tots aquells que poden entendre l’enuig per l’arbitratge de diumenge com una excusa de mal perdedor.

31 d’Octubre: IHC 3- VIC 3. Arbitren Garcia i Delfa. El Vic empata amb un tercer gol de penal inexistent.

14 de Novembre. IHC 1- NOIA 1. Gol anul.lat a Cabestany amb el 0 a 1 perquè Vidal assegura que no veia la bola que ja era dins la porteria.

28 de Novembre. IHC 2- LLORET 3. Gòmez i Alemany no marquen 1 penal i 1 FD molt clares a favor de l’Igualada amb 2 a 3 ja al marcador.

8 de Desembre. Vigo 0- IHC 4. Una de les dues úniques jugades en que els àbitres s’han equivocat a favor. Torras marca el 0 a 4 amb la mà i els col.legiats donen el gol.

15 de Desembre. IHC 4- REUS 2. Galan i Gòmez tornen a posar dins el partit els del Baix Camp amb el penal del 4 a 2.

30 de Gener. IHC 5- VOLTREGÀ 4. Garcia i Mariñas piten un penal per una piscina de Callís a l’últim minut de partit i amb 5 a 4 al marcador. El penal l’atura Bargalló.

2 de Febrer. SHUM 3- IHC 7. Ribó i Molina assenyalen dos penals inexistents i sobre tot s’inniveixen en l’agressió a Guillem Cabestany (només groga per Rodri) que fa que el davanter igualadí estigui 42 dies sense jugar.

13 de Febrer. IHC 2- FCB 1. Arbitren Valverde i Gòmez que assenyalen un penal inexistent per una caiguda de Panadero a favor del Barça i no fan el mateix amb dues caigudes de Torras dins l’àrea blaugrana.

16 de Febrer. Vic 2- IHC 1. Delfa i Grima expulsen tres jugadors de l’IHC (Montferri, Raventós i Hinojal) amb targeta blava i assenyalen dos penals inexistents que atura Bargalló.

16 de març. IHC 5- Vilanova 3. Els igualadins van guanyant per 2 a 0 quan Lopez Vega i Aragonés assenyalen dos penals que no ho eren i el Vilanova aconsegueix empatar momentàniament.

3 d’Abril. LLORET 0- IHC 1. A falta d’1 minut Vidal marca un penal a Cabestany que Gòmez pitava com a falta d’atac. Atura Bargalló.

24 d’Abril. REUS 5- IHC 2. El gol de l’1 a 1 de Sànchez és el que es coneix com a penal de compensació pel 0 a 1 de Cabestany fruit d’un altra pena màxima inexistent. I en el 2 a 1 de Sabater que acaba de trencar el partit, el capità del Reus està dins de l’àrea de protecció del porter i a més es tira sobre de Bargalló que queda immobilitzat per aturar la bola. Arbitren Garcia i Mariñas.

8 de Maig. VILASECA 3- IHC 4. A falta de 25 segons marquen un penal que no ho era favorable als locals, que s’hi jugàven el descens, amb 2 a 3 al marcador. Atura Bargalló. Arbitren Vidal i Gòmez.

20 de març. Copa del Rei. FCB 6- IHC 3. El partit queda sentenciat al minut 8 de la segona part quan una errada majúscula de la parella arbitral, Sandoval i Prades, li permet al Barça avançar-se de dos gols. Càceres conduia la bola a la frontal de l’àrea del Barça, supera al seu marcador i quan es disposava a rematar sol davant d’Egurrola l’entren des del darrera dos jugadors del Barça. L’entrada era de falta claríssima (i segurament penal). Els àrbitres no han volgut marcar res i en el contratac Panadero aconsegueix el 3 a 1.

20 de Març. COPA d’EUROPA. OLIVEIRENSE 5- IHC 4. Massa coses juntes com per intentar resumir-les. La tupinada més gran dels últims anys a Europa amb el consentiment del novell i inexperimentat Bisacco. Una espècie de Fresno però a la pista.

La llista és prou llarga i inclou tant victòries com derrotes, com per poder-ne treure conclusions. L’HORMIPRESA IGUALADA ha estat clarament perjudicat aquesta temporada pels arbitratges que ha rebut. Són 15 partits amb incidències importantíssimes. A la meitat dels partits que s’han jugat aquesta temporada hi ha hagut errors arbitrals trascendents. I no només són els punts que podria haver sumat de més (sent honestos un mínim de 5 i no són més en gran part gràcies a les aturades providencials de Bargalló), són també les dificultats afegides que ha hagut de superar per obtenir els que finalment s’han acabat aconseguint. Sense res més que un arbitratge legal i honest l’IHC hauria estat per exemple a la Final Four de Reus. Sense res més que un arbitratge correcte els igualadins hauríen pogut seguir somniant amb derrotar al Barça a la Copa del Rei durant més minuts (perquè per joc i per resultat fins aquell moment s’havien guanyat la possibilitat de somniar en la sorpresa). No són excuses són fets. El fet és que l’hoquei està en perill de mort entre d’altres coses, entre moltes altres coses, per això.

De tota manera els jugadors, com ja van declarar just després de la segona derrota contra el Vic, prefereixen fer autocrítica del seu joc i centrar tot el seu treball aquesta setmana en intentar guanyar divendres a l’Olímpic de Vic i aconseguir així la primera victòria de la temporada contra els d’Osona. La principal preocupació de Folguera és el Baba Raventós un dels més destacats diumenge i que va sortir lesionat de la pista. En principi aquest dilluns se li havia de fer una ecografia per diagnosticar si té un trencament fibrilar o és només l’efecte del cop (un entrepà) que se’n va endur a la cama. Avui no s’ha pogut fer aquesta prova per problemes de disponibilitat però el jugador està optimista perquè ja no li fa tant mal com ahir, ja pot doblegar una mica la cama i en termes generals es troba millor. Reconeix que quan camina encara li fa mal, però a diferència d’ahir, pot caminar i això ja és uan evolució. De fet Raventós confia que sigui cosa d’un parell de dies i que pugui estar en condicions per jugar el trascendental partit de divendres a Vic.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *