I ARA A PENSAR EN EL BARÇA

Els jugadors de l’Hormipresa Igualada tornen avui als entrenaments després del cop rebut dissabte a Les Comes contra el Liceo, en un partit en que van jugar millor que el rival però que van acabar perdent per culpa de dues jugades desafortunadíssimes. Un dels maldecaps que tindrà Francesc Monclús aquesta setmana serà la recuperació de David Busquets que arrossega molèsties als abductors. Tot i que va jugar al seu nivell d’intensitat i compromís habitual, el Busqui no va poder ser tan explosiu i desequilibrant com sempre per culpa d’aquests problemes físics. L’altre maldecap és el calendari. L’Hormipresa IHC ha d’anar a buscar els punts que s’han escapat de Les Comes a la pista segurament més complicada del planeta hoquei: el Palau Blaugrana. Si ja de per si guanyar al Palau és una feina gairebé impossible la golejada que van encaixar els homes de Quim Pauls a Reus ho fara encara més difícil. L’Hormipresa IHC es trobarà un rival ferit que voldrà abandonar la posició de cuer que de manera sorprenent ocupa en aquests moments. L’Igualada fa molts anys que no guanya al Blaugrana. No ho fa des de la final de la lliga 96-97, aquella del gol de l’Albert Folguera al seu germà Carles. És cert que després l’IHC hi ha jugat bons partits però sempre ha acabat perdent. Per aquest motiu hem d’estar preparats per si divendres no s’aconseguiex la victòria. L’Igualada es quedaria com a cuer de la lliga amb 0 punts. Però una de les claus de l’esport és saber competir. Dominar la competició i no deixar que passi a l’inrevés, que la competició t’acabi dominant. La Ok Lliga és un camí de llarg recorregut, que té dos exàmens parcials (final de la 1ª volta per aconseguir un lloc a la Copa del Rei i final de la 2ª per un lloc pel play-off), i un exàmen final al play-off. I és aleshores quan s’ha d’estar molt bé (tant de punts com de forma). Tots recordem casos d’equips que han començat amb pocs punts i han acabat arribant a la final, perquè han estat al punt òptim en el moment adecuat. I equips als quals els ha passat tot el contrari. Els jugadors són conscients de la dificultat d’obtenir els punts al Palau Blaugrana però lluitaran fins l’últim segon per aconseguir-los. I després, passi el que passi, el projecte seguirà endavant i anirà fent-se gran.

Perquè poques vegades una derrota transmet tantes bones vibracions com la de dissabte contra el Liceo. És cert que no es va fer cap gol. Però no va ser perquè es jugués malament o sense implicació. Es van tenir oportunitats, es va jugar amb fluidesa (sobre tot a la primera part), hi va haver una gran despesa física. Només va faltar la punteria (i en alguns casos gairebé ni això perquè els 4 pals són d’aquelles jugades que perfectament poden acabar entrant). Punteria i serenor en algunes definicions, però això es va adquirint a mesura que avança la competició.

Però no es pot negar que, malgrat el mal regust que deixa sempre una derrota, l’equip va aconseguir transmetre il.lusió a l’afició. L’Oriol Bargalló va fer un grandíssim partit, amb aturades espectaculars. De fet va encaixar dos gols (un d’absoluta mala sort i l’altre d’un rebot que va convertir un contratac en un 2 contra porter dels davanters visitants), però en va evitar molts a la segona part quan es van prendre més riscos. La defensa va estar molt concentrada, pràcticament sense errades, liderada magníficament pel Sergi Montferri, tot i el sacrifici que suposa jugar amb el dit lesionat. David Càceres va tornar a dirigir el joc de l’equip. 8 assistències de gol, un penal molt ben llençat que el ferro va evitar que acabés en gol, 11 remats a porta… Estadístiques que ho diuen tot. Només li va faltar el gol. Busquets que aquest any, com reconeixia a la mevaweb, s’ha imposat augmentar la seva producció golejadora, tampoc no va poder batre Llaverola. Els seus problemes físics li van impedir de poder lluir les seves millors armes, canvis de ritme explosius i regats elèctrics. Va jugar menys minuts del que és habitual però va fer revolucionar el motor de l’equip. L’Edu és dels que més a prop va estar del gol. Marcat amb severitat, per dir-ho de manera suau, per la defensa del Liceo no va poder fer algunes de les seves habituals jugades individuals però en canvi va jugar molt per l’equip i va oferir-se a l’interior de l’area per molts remats experiors. Tornarà a ser un dels jugadors més decisius de la Ok Lliga. I la banqueta també va oferir bones prestacions. Raventós va jugar un dels partits més seriosos des que està al primer equip. Molt concentrat, amb molta intensitat i una alta participació en el joc. Pep Torras va tornar a ser referència ofensiva per l’equip. Si el penal que va enviar al ferro hagués entrat potser estaríem parlant d’un altre resultat. Va jugar amb l’equip més ofensiu, assumint riscos en defensa per intentar buscar l’empat. I finalment Dani Lòpez, el nou fitxatge de l’Hormipresa. Només entrar va demostrar la seva bona conexió amb Càceres (fins a tres jugades seguides van protagonitzar tots dos , una d’elles amb una assistència increible del capità que el va deixar sol davant del porter). Va provocar un penal i va tornar a jugar al mateix cinc amb l’Edu, demostrant que és una alternativa vàlida per quan es necessita un equip ultraofensiu.

Sense voler pecar d’optimista el joc dels igualadins fa pensar en un equip treballat que ha de tenir oportunitats de donar alegries als aficionats. De moment el futur passa pel Palau Blaugrana, divendres a les 9, i l’endemà pel sorteig de la Copa de la Cers que es farà a Santander.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *