MONCLÚS: EL 2006 TENIM L’ESPERANÇA DE TOCAR UNA MICA EL CEL

P- Cesc, Any 2006. Un missatge pel nou any?

MONCLÚS- Clarament un missatge d’esperança, una crida a estar tots junts per tirar endavant els objectius que ens hem posat. Esperança perquè qualitat n’hi ha, perquè l’equip està preparat per superar les dificultats que aniran sortint i esperança també del feeling amb l’afició. Volem ser un equip competitiu i tenim l’esperança de tocar una mica el cel.

P- Com valorés la part del 2005 que has estat al front de l’equip?

MONCLÚS- Crec que a nivell esportiu l’equip ha estat en un 80 o 85 per cent a un bon nivell. S’ha aconseguit crear un bloc en tots els aspectes. La llàstima han estat els 4 últims desplaçaments i sobre tot els últims dos resultats, que ens han fet mal. Però hem de mirar de portar aquest mal cap al cantó positiu. Sabem qué ens ha passat, com ens hem sentit i hem de mirar de solucionar-ho perquè no torni a passar.

P- Aquest divendres, el periodista de la Vanguardia, Carlos Pèrez de Rozas, publicava en aquest diari un article d’opinió en el qual felicitava els 100 anys del Mundo Deportivo, que es cumpleixen aquest 2006 i entre els titulars que deia que li agradaria veure publicats aquest any n’hi havia un on deia textualment " El hockey patines de Reus o Igualada pasea la Copa d’Europa". Suposo que tu ja hi firmes, no?

MONCLÚS- Evidentment, si, si. Aquesta esperança que et deia passa per aquí. Sabem les dificultats, però lluitarem perquè aquestes paraules es facin realitat. Perquè l’esperança passi a ser un fet.

P- Fa il.lusió veure que l’Igualada segueix sent sinònim d’hoquei pels catalans. No és el primer cop que quan algú vol dir alguna cosa d’hoquei el primer que se’ls ve al cap és l’Igualada. I veure el club al costat dels Ronaldinho, Eto, Mundial de futbol, Roland Garros, Pedrosa, Rossi, Nadal, New York Mets és tota una satisfacció, no?…

MONCLÚS- Si, perquè demostra que té una història molt important des de fa molts anys. I també suposa una responsabilitat perquè hem de seguir fent aquesta història. I per això torno a allò de l’esperança. I també de la il.lusió. Amb tot això volem aconseguir que segueixi sent així.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *