10 MINUTS PER SOMNIAR

El PROINOSA Igualada torna aquest dilluns a la feina amb la satisfacció per la victòria contra el Vigo i sobre tot per 10 minuts estel.lars de joc. Sense defugir d’algunes realitats, per exemple que l’equip va haver de patir més del compte o que encara no s’ha aconseguit equilibrar el binomi creació-definició, també és una certesa que l’IHC va fer a la segona part, a partir del 3 a 1, els seus millors minuts de joc en el que portem de temporada. Durant aquests 10 minuts van encaixar pràcticament totes les peces: velocitat, combinació, joc col.lectiu. Van ser 10 minuts de somni. Només 10, això és veritat. Però dels que valen un partit. Ara bé, no n’hi ha prou amb 10. Ara se li ha de donar continuitat a aquesta harmonia. Això i acabar d’encaixar l’única peça que ni en aquests 10 minuts va acabar de casar: l’efectivitat. De moment l’equip encaixa pocs gols (7, és el cinqué equip menys golejat) però alhora tampoc en marca molts (en porta 9 i té 6 equips per davant amb mésefectivitat, fins ara). Aquesta temporada l’IHC sembla estar abonat a un mateix marcador el 3 a 2 (a favor o en contra). Ara mateix el resultat-mitjana és molt ajustat: un partit jugat només a partir de les estadístiques donaria un resultat de 2’6 a 2’3 favorable als igualadins. Per sort l’eficàcia en punts és superior al que marquen aquestes xifres: aquesta mínima diferència de tres dècimes de gol els dona als jugadors del PROINOSA 6 punts a la classificació. De tota manera això són números freds (i a més amb poca projecció ja que només s’han jugat 3 partits). El que realment importa són les sensacions. I aquí els percentatges serien molt més elevats. El que han començat ja a aportar els nous fitxatges (Jordi Bargalló i Eloi Gaspar) afegit a l’alta rendibilitat de valors segurs com l’Oriol, l’Edu o el capità David Càceres més el rendiment a l’alça de Montferri (oblidades ja les lesions) o de Raventós fan que les espectatives siguin optimistes, malgrat el calendari molt complicat que s’atança amenaçador (els tres pròxims desplaçaments són a Vilanova, Reus i La Corunya). I no hem d’oblidar que l’IHC té encara un fons reservat (per obra i gràcia d’una FEP insensible a la veritat, si més no en aquesta questió). Ja només ens queden dos partits sense l’elèctric Busquets. Contra el Reus l’IHC rebrà una recàrrega d’energia impagable per afrontar les dificultats futures.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *