El PROINOSA Igualada ha seguit el seu programa de preparació per aquestes dues setmanes sense competició. Aquest dimecres s'ha començat a notar el cansament pels dos dies anteriors que han estat molt intensos. En aquesta tercera sessió s'ha treballat bàsicament en 3X3. Però més enllà de l'evolució del treball tàctic i físic previst, la notícia més comentada del dia ha estat la renovació dels dos David. L'Igualada s'ha assegurat la continuitat de dos homes bàsics en l'equip, un per la seva direcció del joc, l'altre per l'explosivitat. Ara tots dos podran seguir exercint la seva influència importantíssima dins d'un vestidor que ha d'arrencar un projecte nou aquest estiu, amb l'arribada d'un nou entrenador ja que Albert Tarrida ja ha anunciat que no seguirà a la banqueta de les Comes.
Amb la confirmació de la seva continuitat al club, Càceres té a l'abast batre el rècord de partits jugats a la Divisió d'honor en poder ara d'Albert Folguera que va estar 13 temporades al primer equip de l'Igualada. L'home que perdrà el rècord, actual tècnic del Voltregà, recorda perfectament l'arribada del David : Va arribar en un moment complicat, quan se n'anaven el Figueroa, l'Ayats, el meu germà Carles i el Gabaldon. Va agafar els últims anys nostres i va participar d'aquells èxits. Després va iniciar una altra étapa i ha portat l'equip tots aquest anys. Va ser un enllaç entre dues époques i ara en tornarà a obrir una altra. I això té molt mèrit. S'ha sabut adaptar als temps. I és un home molt important. Ell és qui porta el joc de l'Igualada". Càceres superarà Folguera però haurà d'esperar a fer-ho d'aquí a dues temporades. A qui si que passarà per davant ja aquesta pròxima lliga serà a un altre jugador mític Santi Carda que va jugar 12 anys amb la samarreta arlequinada, les mateixes que ara porta el capità de l'IHC. "En partits em superarà, però en gols no ho crec, i més com està l'hoquei ara", fa broma Carda. De fet passaran molts anys fins que algú pugui batre els seus registres golejadors autènticament estratòsfèrics. Gols a banda, Carda assegura que el reconeixement és absolutament just: "Me n'alegro molt per ell. Això vol dir que premien tota la seva trajectòria, la seva entrega al club. S'ho mereix. A més cada cop està més bé. En els últims anys és el millor". Els rècords de gols i de títols semblen ara mateix ben assegurats pels seus "propietaris". Folguera ho té clar: Éstà complicat. Que s'ho tregui del cap tothom, tret del Barça que anirà fent els seus propis rècords. No crec que hi hagi ningú que repeteixi el que va aconseguir aquell equip. I això que vam lluitar contra equips poderosíssims, com el Liceo o el mateix Barça. Jugador per jugador eren superiors però com a bloc, erem fortíssims".
Càceres ha anat sumant anys, sempre fidel a seu estil personal de no fer massa soroll. Igual que a la pista ha anat assistint als companys que s'han anat apuntant gols i mèrits. Però les temporades han anat passant i el capità de l'IHC Càceres ha acabat fent-se un lloc a la història, millorant xifres de jugadors llegendaris com Jordi Llorach. L'home que va aixecar la primera lliga va estar 11 temporades al primer equip (no hi comptem els anys a la base). De fet Llorach va començar molt jove, com a integrant d'aquella generació sacrificada de juvenils que van accedir a jugar com a sèniors per salvar el club de la desaparició, però també ho va deixar molt d'hora, amb només 27 anys, just després de la lliga de la Corunya. Les dues dècades prodigioses que ha viscut el club des d'alehores ha possibilitat que els jugadors actuals acumulin un nombre de partits a la màxima categoria que mai haurien pogut ni somniar jugadors d'epoques anteriors i molt més complicades. El cas per excel.lència és el de Nico Mèndez. Una figura importantíssima en la història del club en els seus primers 20 anys de vida. Nico Mèndez és sense cap dubte el jugador que més anys ha portat la samarreta de l'IHC. El Nico va començar a jugar amb el primer equip la temporada 53-54 i no ho va deixar fins la temporada 70-71. Això suposa l'extraordinària xifra de 17 temporades vestint arlequinat. Sempre arlequinat. Sempre amb els mateixos colors. Mendez explica que un cop el va venir a buscar l'Espanyol, aleshores l'equip més gran, i per no dir-los que no va demanar una xifra de diners tant elevada que els directius blanc i blaus van haver de desistir: "Jo estava molt bé a Igualada i no volia marxar". El gran Mendez, el primer internacional igualadí, va jugar, però, pocs anys a la Divisió d'honor. En va ser, això si, un dels fundadors. Va jugar el primer partit al Xipreret contra el Coma Cros amb victòria igualadina per 2 a 0. Nico va fer el segon gol de la història de l'IHC a la categoria. Era el minut 19 de la segona part. L'honor del primer l'havia tingut dos minuts abans Joan Riba, un altre dels històrics de l'Igualada HC. Nico Mendez assegura que li sembla molt bé que Càceres acabi emportant-se el rècord. "És un bon jugador. I ara amb l'hoquei tant professionalitzat com és, té molt de mèrit d'estar tants anys en un club". El Nico sap perfectament qué és això de seguir jugant passat els 30. "No m'havia de dossificar. La veritat és que estava fort. Fins i tot els companys es cansaven de mi perquè als entrenaments sempre en volia més. Mai no vaig haver de patir per això".
[@more@]
