BUSQUETS: HEM DE SEGUIR IGUAL QUE ELS ÚLTIMS DOS PARTITS

/Foto S. Sabaté/

Els jugadors del PROINOSA Igualada han fet aquest dimecres el tercer entrenament de la setmana. Ha estat una sessió més curta del que és habitual i centrada bàsicament en els remats a porteria últimanent molt més productius. De fet l’IHC ha superat la sequera golejadora dels dos primers partits de l’any 2009 amb dos marcadors molt amplis (5 i 4 gols respectivament). Un cop més, com és habitual en aquest equip, els gols han anat repartits entre diversos jugadors (un total de 5) però n’hi ha hagut dos que s’han emportat un percetatge més alt. Un ja és habitual. És l’Edu Fernàndez, que ha marcat gairebé la meitat d’aquest 9 gols (en va fer 3 contra el Reus i 1 contra el Noia) i que porta 3 partits marcant. L’altre, David Busquets,  no és tant especialista però diumenge en va fer 2 que en podríen haver estat 3 si els àrbitres no li anul.len el 5 a 1 sobre la botzina.

P- David. Diumenge va ser un grandíssim partit i a més vas poder marcar per partida doble.

BUSQUETS- Bé. De fet és el de menys. Estic molt content perquè per nosaltres era una final. Vam jugar molt seriosos, vam estar molt per la feina, sabent en cada moment el que tocava fer, sense precipitar-nos en cap moment.

P- Ja que hem parlat d’aquell gol anul.lat. Era gol, David?

BUSQUETS- No ho sé. Jo anava directe a porteria. Diuen que quan vaig aixecar la bola ja havia sonat la botzina. Ara. Si el partit s’acaba quan pita l’àrbitre doncs era gol. Però, vaja, al final va ser una anècdota perquè ja havíem tombat el gol-average. De tota manera, sort que no ho vam haver de lamentar. Ara, hagués estat bé!-

P- El valor del joc que heu fet en els últims dos partits serveix pels que han de venir, no?. Per exemple a Blanes.

BUSQUETS- Si, si. Igual que els dos últims partits. Aquesta concentració. Aquest saber estar. Sense precipitar-se. Hem de fer el nostre joc i ja està. Centrar-nos en això.

P- Deixa’m preguntar-te com a capità, com vas veure l’homenatge a un ex-company com el Sergi Montferri?

BUSQUETS- Molt maco, molt. Jo li vaig donar la samarreta i va ser molt emotiu. M’imagino el que se li passava pel cap en aquell moment. Tota una vida. Des de petit al club. Se’t posen els pèls de punta. I més jo que estic més a prop d’acabar que de començar. És un luxe que et facin un homenatge així. Va ser molt emotiu.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *