ARA TOCAR PENSAR NOMÉS EN L’OK LLIGA

El gruix de l’expedició del PROINOSA Igualada ja és a Catalunya (tot i que alguns dels integrants s’han quedat a la Corunya a seguir la fase final de la Copa). La tristesa per l’eliminació no pot amagar el valor del treball i el sacrifici que han fet els jugadors igualadins atenent els condicionants, bàsicament les lesions. El mateix Joan Carles ho explicava als vestidors de Riazor: "Teníem 3 baixes i tot i això crec que hem donat la cara fins al final. Hem tingut les nostres possibilitats però al final no ha pogut ser. Ara bé, algunes decisions dels àrbitres ens han afectat". 3 frases per resumir de manera perfecta un partit que ara ja forma part del passat.

 L’IHC s’ha hagut de jugar el futur en 2  competicions en només 6 dies i coincidint amb aquesta  plaga de lesions, absolutament desorbitada, que ha deixat l’equip en quadre. Ara els arlequinats s’hauran de centrar en l’Ok LLiga i sobre tot en el pròxim partit contra l’Alcoi a les Comes. Poc a poc la infermeria es va buidant. A La Corunya Raül Marín ja va disposar d’alguns minuts i és d’esperar que segueixi la seva reentrada progressiva. Creus, per la seva banda no es va moure de la banqueta i segur que tindrà moltíssimes ganes de començar a rodar contra els alcoians. I queda finalment el cas més complicat, el de Marc Navarro. Aquest dissabte fa 6 setmanes justes de la seva lesió en el partit contra el FC Barcelona a les Comes. Aquest en principi era el temps previst per la seva recuperació i per tant cada cop està més a prop el desitjadíssim retorn del Màgic.

De fet, des d’aquell 7 de febrer en que va caure lesionat, sembla com si l’equip hagi estat víctima d’una altra màgia, en aquest cas ben negra. Des d’aleshores el PROINOSA ha jugat fins a 9 partits sense tenir l’equip al complert. Entremig hi ha hagut la lesió de Busquets en l’enfrontament contra el Quevert a Dinan (l‘elèctric s’ha perdut 2 partits, 3 en realitat perquè contra el Lloret va jugar només alguns minuts). Després va venir la de Marín contra el Mataró (el 9 igualadí ha estat fora 3 partits i i just ha començat a tornar aquest dijous). I finalment contra el Lloret va caure Creus que encara no ha tornat a jugar i que s’ha perdut els 3 últims partits, els més decisius. Les seves absències han estat ben suplertes per l’entusiame dels jugadors del planter (Casanovas, Raja i J. Muntaner). Ha estat un esforç, però, sense recompensa. 4 derrotes (en els últims 4 partits), 3 victòries i 1 empat, 20 gols a favor i 24 en contra. Aquest és el balanç d’aquest febrer-març negre. Poc premi pel treball gegantí que han hagut de fer els pocs sèniors que han sobreviscut a la plaga i els júniors que han hagut d’arribar per salvar la situació. Ara l’equip necessita tornar a disfrutar de la part agradable de l’esport, la de l’alegria dels punts. Ara bé, per fer-ho segur que s’haurà de seguir patint com fins ara. I per aconseguir-ho el PROINOSA IHC haurà de seguir tenint el suport inestimable de l’afició.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *