COCO: HE ESTAT 3 ANYS AL COSTAT D’UN MESTRE

P- Han estat 3 anys a l’IHC. Com els valores?

COCO- La valoració no pot ser un altra que positiva. Molt positiva. Totes les experiències són oportunitats per aprendre i jo he estat un privilegiat en aquest sentit perquè he tingut al meu costat un "Maestro". A l’Argentina la paraula Maestro té un significat molt alt. Dir Maestro és dir respecte, proximitat i sabiduria. És Maestro aquell que t’ensenya i et guia sense grans eloqüències, amb el gest, la mirada i el comportament. El Joan ha estat d’aquelles persones que et trobes a la vida, que sense adonar-se’n, a cada instant et va donant senyals per l’aprenentatge. 3 anys donen per a molt, potser no allò que esperavem en la part esportiva però en la part humana m’emporto més del que que aportat.

P- Que creus que has deixat al club? La teva mentalitat guanyadora ?. Els teus "invents" a l’hora de treballar?

COCO- Quan un deixa una cosa i un altre no ho recull, és com no haver deixat res. Per tant. Deixes allò que uns altres recullen. Dit d’una altrab manera. El que deixes ho fas amb la intenció que algú ho aprofiti. Les xerrades, els gestos, les actituds, les maneres de treballar, són coses que deixes perquè uns altres ho valorin. I pel que fa als invents, no ho són exactament. Són més aviat alternatives de treball.

P- Que tal l’experiència de l’hoquei. Vas entrar que no coneixies l’esport i ara n’ets un expert?. Podries plantejar-te passar-te a entrenar?

COCO- Em refermo en allò que et deia abans. Experiència positiva, però d’aquí a ser un expert, és un elogi exagerat i no ho puc acceptar. Ser entrenador? sería una gosadia per part meva i una falta de respecte als entrenadors d’aquest mon meravellós que es mereix estar una mica més reconegut.

P-Que tal la relació amb jugadors i tècnics?

COCO- La relació amb els jugadors crec que ha estat correcta. Sempre he intentat afavorir la proximitat, encara no ho he aconseguit amb tots. He intentat respectar les opinions de tots i he intentat aportar solucions, encara que no sempre les he trobat. Amb els tècnics, tant amb els fisios, l’altre Coco i ara el Martí, amb el Ramon Peralta, els delegats, el Peque… ha estat un aprenentatge constant i els estic molt agrait. Esment especial pel Mestre.

P-  Que faràs ara sense els àrbitres?

COCO- Que faran els àrbitres sense mi, seria la pregunta, ja, ja. No, al marge de bromes. Les meves exaltacions són una cosa de la que no men’n sento orgullós. Gens. Ells intenten fer la seva feina. Des d’aquí els envio el meu suport i respecte. Ells formen part d’aquest esport i així ho hem d’entendre.

P- Seguiràs venint a veure’ns?

COCO- Encara que ara tornaré a estar lligat al tennis, en la mesura que m’ho permetin les competicions, clar que em veuran per Les Comes.

Un abrazo a todos!!!


 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *