Ivan Sanz ja té allò que Nova Iork, i també el mon, va perdre de manera dramàtica, les seves “Torres Bessones”. Amb l’arribada de Dani Rodriguez i Roger Rocasalbas, l’IHC incorpora dos grans jugadors, però també “dos jugadors grans“. Dos autèntics gratacels que augmenten tant el potencial físic de l’equip com la capacitat d’il.lusionar a l’afició.
El primer de sentir la metàfora ianqui va ser el Dani (1.83m . 84 quilos) que per alguna cosa va ser també el primer d’arribar: “Respecte a les torres bessones…jaja. El Roger també és un jugador amb envergadura que ens ajudarà en la seva tasca i ajuda encara més a tenir un equip molt compensat en totes les seves línies“.
Després va arribar, en efecte, el Roger en una de les bombes de la pretemporada. I amb ell, el sostre de l’equip va pujar. Rocasalbas fa 1,87 cm i pesa 83 kg. Del Dani ja vam recòrrer la seva trajectòria professional en el moment en que es va oficialitzar el seu fitxatge. Rocasalbas, nascut a Barcelona el 21/09/81, viu a Sabadell i ha jugat en categories inferiors al Palau de Plegamans el poble on va viure fins els 24 anys. Despres del Palau va anar al Sentmenat, d’infantil a júnior de segon any. Des d’aleshores ja ha jugat sempre en primers equips(Cerdanyola, Mataró, Vilanova… I ara arriba a Igualada en la plenitud de la seva carrera. I amb ganes de sumar a l’equip la seva visió de joc dins i fora de la pista. El seu és un dels caps més ben moblats de l’Ok LLiga: Respecte a les “Torres Bessones” penso que aportar més solidesa en defensa sobretot en el marcatge interior i en les boles dividides. En atac podrem guanyar moltes posicions interiors i buscar xuts amb visibilitat reduida. Per altra banda ens pot aportar entrades laterals amb protecció de bola i amb entrades fins a la “cuina”.
Els “fogons” de la nova temporada són, entre d’altres, a les seves mans. D’ells depén reeditar els èxits que van tenir les Torres Bessones precedents: Primer els originals, la parella Hakeem Olajuwon i Ralph Samson a Houston Rockets on van aconseguir 2 anells de campions de l’NBA (1984-1987). El dret a fer servir el renom se’l va emportar no gaire lluny, dins encara de Texas, a San Antonio, Dave Robinson quan hi va arribar el seu nou soci Tim Duncan. També ells van ser dos cops campions de la millor lliga del mon (1999, 2003).
Ara com ells, l’IHC ja té seves Torres Bessones. Encara que de fet, i per ser precisos, el que té és un Trio d’Alçada. I és que a les Torres hi podríem afegir perfectament el porter del planter Isaac Larios. Situat entre els 2 (1’85 i 94 quilos) “Musculman” com el coneixen els companys, té tant futur al davant com poder físic i és protagonista d’una història d’autoexigència gairebé impossible en el mon de l’hoquei actual. En només 7 anys, els que van des que es va posar per primer cop els patins a l’actualitat (Laietà, Cornellà i ara IHC), s’ha situat a les portes d’una altra “millor lliga del mon”, l’Ok LLiga. De moment és temps encara d’aprendre de grans professionals com el nou porter del club, Roger Fernàndez, i de seguir sent un suport de molts centímetres al treball dels sèniors del club, els alts i i els de “mida més standart”.
