I.SANZ: DUES PERSONES ENS VAN HUMILIAR A TOTS. ALS JUGADORS, A MI, I A TOTA LA GENT D’IGUALADA

Ja toca pensar en el Vic de Carlos Figueroa. Però la dimensió apocalíptica del desastre arbitral de dissabte fa que sigui difícil d’oblidar. Fins i tot per un home que mai vol parlar dels àrbitres com Ivan Sanz.

P- Sé que sempre vols que et pregunti per fets estrictament esportius. Però és que dissabte els no-esportius van ser decisius.

I.SANZ- És el que hem parlat moltes vegades. Hem de parlar del que podem controlar. L’únic que puc dir és que dues persones ens van humiliar a tots els jugadors i a mi, i a tota la gent d’Igualada. I ja està. No vull dir res més que això perque es perdre el temps.

P- N’hi ha prou amb el que has dit. Parlem, doncs, del partit … tot i que és difícil perque tot el que es digui queda condicionat per les decisions arbitrals. Però vaja del partit que ens van deixar fer…

I.SANZ.- Bé. Penso que vam fer un partit bastant complert. Vam arribar molta porteria. Ens va faltar una mica d’encert i també de sort, vam fer 3 pals i el seu porter va estar molt bé. I a la priomera part la teníem molt ben controlada, estàvem molt a prop de posar-nos per davant i aleshores ens van pitar el penal, que tothom va veure que va ser. Es posen 0 a 1, cometem un error i es posen 0 a 2. Crec que ho vam intentar fins
al final però … vaja hem d’intentar millorar, hem de tenir més encert, però crec que vam fer coses bé i que el resultat va ser molt injust amb nosaltres.

P- El resultat ens tira terra sobre la bona trajectòria dels últims partits?

I.SANZ- Obviament és un cop dur. Com ja vam dir teníem ara a casa dos partits que eren molt importants. Per desgràcia vam fer zero punts en el partit més bó dels que hem jugat fins ara potser. Però és el que té l’esport, que a vegades amb menys joc tens millor resultat. I en canvi dissabte, jugant bé, no en vam tenir. Però jo estic molt content amb
l’equip, Serà dur d’aixecar-se perque el resultat va ser dur. Quan un equip se’n va al vestidor pensant que ha fet el que havia de fer (i que potser no l’havien deixat fer més) després és dur. Té la lectura positiva que vam fer un bon joc. Hem de seguir en aquest camí
.

P- El Francesc Monclús et va definir com l’home del somriure permanent pel naixement del teu segon fill. Sap greu que dissabte te’l congelessin.

I.SANZ- Bé és cert per la derrota i per tot el que va passar però també vaig tenir motius pel somriure perque l’equip va donar la cara, va treballar bé. Em sento molt orgullós de l’equip i com a entrenador me’n vaig anar molt satisfet. I pensant que anem pel bon
camí.

P- I el Roger, com es porta?

I.SANZ- Molt bé. De moment si. Moltes gràcies!

ENS DEIXA EL DOCTOR RIERA

De manera sobtada ha mort el doctor Marc Riera una persona molt relacionada amb l’Igualada Hoquei Club. De jove havia estat jugador del Club Patín (des de l’any 1953 fins al 56 quan va desapareixer el primer club fundat a la ciutat el 1949, mesos abans del neixement de l’IHC). Passats els anys Marc Riera va ser un dels directius més recordats del club arlequinat, especialment en l’etapa triomfal de la presidència del també desaparegut Francesc Fontanellas. Home decisiu en les juntes de Fernando Fontanellas i Josep Maria Oller, Marc Riera era un habitual a les Comes,  especialment recordat pel seu caràcter afable i el seu optimisme contagiós. Des d’aquí transmetem el nostre condol als seus des de la que va ser la seva altra familia, la de l’hoquei.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *