100% TON

Foto Carme Bernaus

Ja estem a tope!. D’aquesta manera tant explícita ha definit Ton Baliu la seva evolució de la lesió que li va impedir de jugar a Bassano. La seva explosivitat habitual trascendeix la pista.Ara dissabte a guanyar. Anirem al màxim i després a pensar en el següent”. La tornada del millor Ton ha estat la notícia més destacada de la penúltima sessió de preparació de l’equip. Aquest dijous els arlequinats faran l’últim entrenament de la setmana.

Amb el retorn d’un Ton Baliu al 100% l’Igualada HC afronta amb més esperances el difícil partit contra el Monjos (dissabte a 2/4 de 9 del vespre) un partit que ja té àrbitres:  J. Lòpez i G. Dapena.

ADEU A FREDDY PORTELLA, EX-ENTRENADOR DE L’IHC L’ANY 1986

Segons informa Carles Gallen al seu twitter ha mort l’històric jugador i ex-entrenador dels anys 70, 80 i 90, Freddy Portella. Portella ha mort d’un càncer aquest dimecres al migdia a l’hospital de Bellvitge. Freddy Portella va ser entrenador de l’IgualadaHC la temporada 1985-1986, la segona a la màxima categoria després del mític ascens a la Divisió d’Honor. Ho va ser en un periode molt curt, només durant 3 partits. La lliga va començar amb l’ex-jugador arlequinat Josep Estruch a la banqueta que va haver de deixar el càrrec per raons laborals just a l’inici de la segona volta. La directiva va triar aleshores Portella, que treballava amb els equips base dels Maristes de Sants i que arribava avalat per unes bones referències del mateix Ferran Pujalte. Portella, però, no va tenir sort i va encadenar 3 derrotes consecutives (amb el Cerdanyola 4-1, amb el Reus 1-4 i amb el FC Barcelona, 11-2). La ratxa va portar l’equip a la penúltima posició i la junta va decidir rellevar-lo i oferir el càrrec d’entrenador al fins aleshores porter titular, Josep Renau.

Després de molts patiments l’IHC va salvar aquell any la categoria en una duríssima promoció, en forma de lligueta, recordada pels incidents en un dels partits a Vilanova i que va permetre també l’ascens del Lloret. Aquella temporada serà recordada també pel descens d’un gran com el Reus Deportiu. També va ser la primera vegada que a Can Colapi s’hi va sentir un crit que ha fet fortuna amb els anys i que ha arribat a formar part del mateix himne del club: el “Si, si, senyor, l’Igualada és el millor” .

Aquells van ser anys de dificultats i de lluita de molta gent. Les gestes que ens reservava el futur eren inimaginables (de fet el mateix dia de l’adeu d’Estruch s’anunciava que Brycsa, l’empresa encarregada de la construcció del pavelló de les Comes, anunciava suspensió de pagaments). A la fi Les Comes van ser una realitat i també tota la història meravellosa que s’ha viscut després. I tot això ha estat possible gràcies a l’esforç de molta gent. El record avui a la figura de Freddy Portella és també un homenatge a tots aquells que van posar el seu granet de sorra en la història d’un club que està a punt de complir 62 anys.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *