ADEUS 2012. DANI RODRIGUEZ: ÉS UNA LLÀSTIMA… NO EM SURT RES MÉS:… UNA AUTÈNTICA LLÀSTIMA

Foto IgualadaHC no oficial

La seva etapa a Igualada ha estat més curta de la que ell mateix somniava quan va arribar. Només un any. Només una temporada. Però pocs jugadors al llarg de la història han aconseguit tocar tant endins en tant poc temps. Dani Rodriguez ha sabut arribar a la fibra de la gent de l’Igualada. Per la seva manera de jugar. I encara més per la seva manera de ser. Generós, lluitador, honest, explosiu… 

El seu comiat al facebook és senzilament impressionant. Un adeu que mereix ser llegit i rellegit, un escrit que no us podeu perdre, per la seva emotivitat, pel seu compromís, per la seva grandesa… El consol és que se’n va un home estimat que precisament per ser tant estimat se’n va una mica menys.

P- Dani, al final només ha pogut ser una temporada, però n’has tingut prou per enamorar a la gent!

DANI RODRIGUEZ.- Bé, home, no crec tampoc que hagi set d’enamorar la gent. la gent vull que es quedi amb que per a mi no ha set una temporada gens fàcil, en cap aspecte i l’únic que he intentat deixar-me la pell i ser el màxim de professional possible … i m’agradaria que la gent es quedés amb això… i res, que per a mi ha estat un orgull jugar a l’Igualada. La sensació que m’emporto és que és una llàstima, una llàstima … tot plegat… i no poder seguir. Jo quan vaig firmar ja vaig dir que firmava per un any però la meva intenció era quedar-me molts anys… i realment era aquesta. I és una autèntica llàstima … no em surt res més que no sigui això.

P- Perque el camí que havieu obert era sensacional i s’ha demostrat a la classificació. I la pinya que hi havia al vestidor era encara més impressionant.

DANI- Si, si, tot estava sumant per poder crear un equip que podien fer grans coses. És el que et dic … la sensació és de llàstima total. Peqrue a mida que anava avançant la temporada s’anava veient que això no agunataria, començava a desmuntar-se. I és una llàstima pel club, per nosaltres mateixos, per la gent que ha estat amb nosaltres tota la temporada i per l’afició, per tothom. Ha set una autèntica llastima, la veritat.

P- És evident que tu portes sota de la teva samarreta els colors blanc-i-blaus del Voltregà. En poratràs ara una mica de la nostra?

DANI- Si. la veritat és que si. Moltes vegades amb l’Antoni, amb el Lodi, fem la broma i tal, però… éws evident que soc de sant Hipòlit i això no canvia, això no es treu mai, però la veritat és que si que em sentiré arlequinat a partir d’ara i bé!, la sensació és que mai se sap…

P- No tanques la porta a tornar?

DANI- I tant. Mai tancada, mai!. I menys a un lloc on has estat bé, on has fet grans amics … i que a la llarga és el que quedarà. És la sensació d’haver passat per un dels grans clubs de l’hoquei mundial, amb una colla de companys brutal, amb una gent brutal i mai es tanca una porta i menys en un lloc així. Segur que no.

P- Per part nostra només tenim una paraula, Gràcies!

DANI- Gràcies a vosaltres que ens heu donat suport tota la temporada i que heu estat amb nosaltres, tot i que de vegades nosaltres o no hem estat de sort o ens ha faltat una mica per fer el pas i aconseguir coses importants. La gent hi ha set, vosaltres hi heu set, tothom hi ha set… o sigui gràcies a vosaltres!

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *