TORNA JOANET MUNTANÉ

muntane nova noveta novassa 

El jugador del planter igualadí serà, novament, jugador de l’Igualada HC. Joan Muntané ha signat, aquest divendres el contracte que el converteix en jugador de l’IHC per la pròxima temporada. En Joanet torna a Les Comes després de militar durant una campanya i mitja al Caixa Penedès Vilafranca de Primera Estatal, equip amb el que ha aconseguit l’ascens a l’OK Lliga. El jove jugador igualadí tenia una oferta per continuar al club del Penedès, però ha preferit tornar al club de casa seva.

Amb Joan Muntané ja són dues les peces confirmades per l’IHC 2013-2014, després que Elagi Deitg segellés, ahir, la seva continuïtat.

J.MUNTANÉ: QUAN ET TRUCA L’IHC HI ENTREN LES EMOCIONS

P- Tornes a casa. La il.lusió ha guanyat.

J.MUNTANÉ-  Si, de fet crec que ha estat el factor diferencial, ja que a Vilafranca m’he sentit molt bé, tant a nivell personal com esportiu, i el projecte que m’oferien per l’any vinent era molt engrescador. Però quan et truca l’Igualada, l’equip on has jugat sempre, hi entra en joc el component emocional, i per tant es converteix en una oferta difícil de refusar. Com també m’ha seduït el projecte de futur d’aquest Igualada, i l’enorme temporada que ha fet aquest equip.

P- Com és el Joan que torna?

J.MUNTANÉ-  Quan vaig marxar, necessitava confiança i minuts. Per sort, han estat dos aspectes dels què he gaudit aquest any i mig i que, en la meva opinió, m’han fet un jugador més complert. La primera divisió és una lliga molt competitiva, en la qual sinó ets regular no assoleixes l’objectiu, fet que crec que també em pot haver ajudat. D’altra banda, crec que veure altres maneres de treballar et fan agafar més perspectiva, i per tant, ara valoro més alguns aspectes, que abans em podien semblar irrellevants.

P- Com veus l’equip de cara a l’any que vé?

J.MUNTANÉ- Aquest any he intentat anar a veure’n forces partits, i m’ha encantat la solidesa defensiva, a l’hora que el potencial ofensiu. Jo, treballaré moltíssim per intentar aportar el meu granet de sorra i acoplar-me el més ràpid possible a ells.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *