Moises Cervera, integrant del mtic Dream Team que va començar a escriure la seva llegenda al pavelló Da Lus a Lisboa, ha decidit penjar els patins en aquesta segona etapa en la qual ha donat suport als joves jugadors del planter en la difícil aventura de la Nacional catalana. Aquest és l’adeu d’un dels grans del nostre club i al mateix temps un homenatge a l’equip que ell ha ajudat a crèixer:
“Per mi no ès tornar a deixar els patins, per que en realitat no els he deixat mai, fa deu anys que vaig deixar de posar-me’ls de forma “professional”, per seguir posant-me’ls per pur plaer, el que canvia en realitat, és amb qui te’ls poses, i quin és l’objectiu en cada moment.
Aquests dos darrers anys, ha sigut genial, poder tornar a jugar en un equip d’alt nivell, amb uns joves companys excepcionals, i en una competiciò de màxima exigencia com és avui en dia la Nacional Catalana. L’hoquei ha canviat molt, es premia la velocitat i el nivell tècnic, fent d’aquest nostre esport un espectacle ple d’al.licients i emoció, tant per qui el practica com per l’espectador.
He tornat a tenir la sort de viure l’hoquei en primera persona, acompanyant un equip jove, ple de talent i de condicions per practicar un hoquei modern i totalment competitiu, i crec que seria una llàstima no aprofitar aquest oportunitat per omplir el nostre primer equip dels nostres jugadors, jugadors que s’han fet a casa gracies al treball, a la dedicaciò i l’esforç de pares, entrenadors i coordinadors del nostre club.
Ara mateix i coincident amb les dificultats econòmiques que esta patint el nostre esport, crec que un club com el nostre es pot sentir del tot privilegiat de poder disposar de tants bons jugadors formats a la seva base.
Espero que això serveixi per que no s’oblidi com d’important que és mantenir una bona estructura de hoquei base, que s’hi dediquin els màxims de recursos possibles, i que es treballin amb total respecte, compromís i atenció cap a les persones que fan que això sigui possible.
Pel que fa al primer equip, veure que està format majoritariament per jugadors de casa fa que t’hi sentis del tot identificat, proper i orgullòs. S’ha aconseguit mantenir pràcticament la base de l’equip de l’any passat, que tan bon rendiment va donar i s’han afegit nous jugadors de casa, amb moltes ganes i qualitats. Hem de tenir paciència, esperar que totes les peces de l’engranatge vagin posant-se al seu lloc, i estic segur que ben aviat donaran bons resultats. Es evident que aquest any, potser no tenim el millor equip de la historia de l’Igualada, però el que si que puc dir, és que tenim l’equip d’OK Lliga mès igualadí de la historia, i això farà que Igualada torni a viure i a respirar hoquei.
Si m’ho permets, m’agradaria desitjar la millor de les sorts, tant els qui es queden a casa ,Nil, David, Pep, Eric, Jaume, Edgar, com pels que han decidit seguir el seu camí en altres clubs, Tito, Aleix, Marc, Albert, Lalo, la resta, el treball, el talent i les ganes, segur que ho posaran ells.
També voldria donar les gràcies, a tots aquells que m’han acompanyat aquests anys, Xino, (molts ànims al meu últim entrenador), Iolanda, papa Larios, Puyi, i tots aquells que han fet d’aquest temps quelcom especial, amics, companys, petis jugadors de l’Igualada, pares dels petits jugadors, ….. i com sempre als meus incondicionals, els meus pares.
I per últim, gràcies a qui donen sentit a tot el que faig, a qui donen valor a tot el que intento, a qui m’empeny en tot moment a seguir endavant, Eloi, Nil i Montse”.
