Tornada a la feina dels arlequinats després d’haver certificat el pas a la següent ronda de la Cers amb una dotzena de gols contra el Wimmis. El primer entrenament de la setmana podria ser molt dolç (i no només pels dos bons resultats acumulats). Fins a 3 jugadors han de portar pastes pel seu debut europeu (Ferrer, Vilaseca i Carles) una demostració de la força del planter. En el cas del David s’haurà de seguir amb atenció l’esquinç que es va fer contra els francesos. De tota manera les alegries europees s’hauran de tornar a guardar a l’armari de manera força ràpida perquè el pròxim rival, el Vic i a l’Olímpic, exigirà tota l’atenció dels de Monclús (i encara una mica més).
P- D’entrada parlem del rival a la Cers, el Prato italià.
F.MONCLÚS- Si. Un equip que tampoc coneixem massa, que no té massa jugadors coneguts, massa noms, però serà complicat, Itàlia sempre ho és. I el desplaçament és una mica més llarg…
P- Els italians sempre són competitius…
F.MONCLÚS- Si, si. Sempre són competitius potser no estan a un nivell tant bó últimament. Però serà complicat tot i que tenim el partit de tornada a casa i esperem que quan ens toqui, després dels dos partits de lliga aquí, amb el Vic i el Voltregà, anar allà i fer un bon joc, pensant en els dos partits i tenint clar que serà un rival que ens apretarà molt.
P- El millor de dissabte va ser que ni el resultat de l’anada ni els gols que anaven caient ens van desenganxar del partit. I que hi va haver fases de joc molt brillant.
F.MONCLÚS- Si. Era una mica la clau. Intentar competir aquest partit sense cap referència. Sense el 2 a 7 de l’anada. Competir-lo com a tal. Com si fos un únic partit. I ho vam fer. Ells van aguantar 7-8 minuts i després van baixar molts els braços i això ens va facilitar molt les coses.
P- Va ser un partit per donar minuts als joves.
F.MONCLÚS- Si. Perque són membres de l’equip, i treballen molt bé en el dia a dia, i no tenen gaire minuts. I això els va bé. És un premi però també és un complement per l’equip, que va bé per tots. Si ells tenen més minuts agafen més experiència i més participació i això de cara al futur ens anirà molt bé. Faltava el Nil, però ja va jugar allà. I esperem que ens doni caràcter a l’equip i que tots siguem part del projecte.
P- Després de la setmana de les bones sensacions ara arriben temps osonencs. Vic-Voltregà.
F.MONCLÚS- Si. Començant per Vic… no sé quants anys fa que no hi guanyem… vosaltres porteu les estadístiques. És un partit, però, que si el treballem bé i estem com vam estar contra el Vendrell estarem allà. I si estem allà tenim opcions de guanyar. És important no marxar dels partits com ens ha passat en alguns partits. És la garantia que aquest equip pugui obtenir alguna cosa positiva… estar allà i no anar-nos-se’n en cap moment.
JÚNIORS. CALDES 3 – IHC 6. CLASSIFICATS!!
La força del planter de les Comes a la qual fèiem referència abans queda ben palesa amb la gesta que han assolit els nois de Ramon Peralta. Una temporada més el júnior de l’IHC jugarà la lliga decisiva de la categoria. Els arlequinats tindran per tant l’opció de repetir la seva presència en els campionats de Catalunya dels qual en són tercers classificats en l’última edició.
Els igualadins han aconseguit la classificació a Caldes amb un resultat prou clar, 3 a 6, amb gols de Rubinat (3), Querol (2) i Marcel (1).
