ÀLEX FERRER: MOLT FELIÇ. VAIG COMPLIR UN SOMNI. DEBUTAR AMB L’IHC

X FERRERFoto O. Sebrià

Tornada a la feina dels jugadors de l’Igualada CALAF GRUP després de l’èxit de la classificació per la Copa. Superades les celebracions per la fita d’estar a la fase final de la competició del KO,  els arlequinats s’han de centrar altre cop en la lliga i en l’inici, aquest pròxim cap de setmana, de la segona volta contra el Caldes de Jasell Oller (un altre dels equips coperos).

Els igualadins han fet entrenament físic amb el PF, Pep Vàzquez, i despés remats de FD buscant afinar allò que encara pot millorar, com és l’efectivitat. Després, ja amb el mister Ferran Lòpez, han fet treball tàctic. La voluntat és fer un résset en tots els aspectes, oblidar la Copa, tocar de peus a terra i pensar exclusivament en el Caldes. La idea és lluitar per continuar, amb ambició i sense que res distregui l’equip.

Qui és un exemple d’aquesta filosofia (lluitar per continuar sense distraccions) és l’Àlex Ferrer, un dels dos porters del primer equip que dissabte va viure un moment molt important de la seva carrera esportiva: el seu debut a l’Ok Lliga.

P- D’entrada felicitats per la Copa.

A.FERRER- Si, la veritat és que va ser una sensació molt especial. Acaba el partit… com que estava a la banqueta… sempre intentes parlar amb el Martí, amb els delegats… que intenten tenir el mòbil. En un moment del partit em van dir Vendrell 3 – Reus 1 i vaig pensar… “serà complicat”… Nosaltres vam marcar, va semblar que ells escoltessin que havíem marcat i ens van donar un cop de ma. I vam poder donar una alegria al públic al agraeixo que es quedessin esperant amb nosaltres. 

P- Ho vau saber dins del vestidor?. Que va passar allà dins?

A.FERRER- Uff, Bé. Hi havia dispersió. El Lodi és que estava amb el wiffy activat i la televisió del Vendrell i èrem uns quants, el Met, el Dani, jo.. estàvem mirant el partit. Els altres que són més supersticiosos no volien escoltar res fins al final. I res… brutal!… sense paraules.

P- I a més amb participació teva directa per la blava a l’Elagi. Per cert, que et va semblar la targeta?

A.FERRER- Per mi no ho era. Aquestes accions sempre les hem de fer. L’Elagi lúnic que fa és ensenyar l’estic. El jugador sent un cop s’estic i es tira. Cau si, però si es mira fredament, l’Elagi pica i ell cau abans. L’única forma d’enganxar-lo així és agafar-lo pel darrere i l’Elagi no l’enganxa pel darrere, només pica. I no crec que ni l’arribés a tocar. Per tant, per mi no és blava.

P- I sortir fred i haver d’afrontar una FD … complicat?

A.FERRER- Si, si.  Tu surts allà i dius… la feina l’ha de fer ell. Ell és Ferran Formatjé, ex-igualadí, l’estrella de l’Alcoi i tu ets el segon porter… la responsabilitat era més per ell que per mi. 

P- I el vas aguantar bé… no et va enganyar, no et va tombar.

A.FERRER- No. Jo surto i parlo amb l’Elagi. El primer que faig. I li pregunto… Què em farà?… i em diu aguanta’l, aguanta’l, aguanta’l … Després sempre tinc la mania (ho he fet durant tota la meva carrera esportiva) … que amb el meu pare li aixeco el cap … a veure que em farà i normalment les hi encerto. I al ser esquerrà com el meu pare… vaig pensar… aixeca-li el cap a veure què… i pensava em faria el ganxo per col.locar-me-la a dalt on tinc el guant de l’estic… Sabia que el podia aguantar i quan me la va picar a dalt vaig pensar,,, aquí hi has d’anar amb el que puguis, per que costava molt arribar-hi… i aleshores vaig sentir el pal i vaig dir… bé si és pal… dies opcions…dins o fora i … va ser dins. Bé mala sort.

P- I després vas tenir algunes aturades i en totes vas estar molt segur.

A.FERRER- Quan surts fred el més important en un porter és el cap… surt amb l’escalf del públic, sent com criden el teu nom… sent els companys i l’entrenador que t’animen et motives més. I quan no t’arriben amb molt perill encara t’animés més. Era el meu debut i que a cada bola que toques el públic ho celebra… et fa sentir molt més còmode. Jo ara mateix estic molt molt feliç. De fet vaig complir un somni que era debutar amb l’Igualada. 

P- Doncs a gaudir d’aquest somni… i també el dfe la Copa.

A.FERRER- Si, per que encara estic més content per la copa que pel meu debut. El primer és l’equip. 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *