TON BALIU: NOMÉS HE DEFENSAT TANT COM HE POGUT UN COLORS QUE HE SENTIT DINS… I SENTIRÉ SEMPRE

TON PENSARFoto O. Sebrià

P- Ton, que vas sentir al final del partit?

TON BALIU- De fet ja portava alguns dies sentint-ho. El moment quan vaig haver de decidir va ser el més difícil. Ara ja ho tenia assumit. Clar que hi anava pensant. Però el guió ha estat perfecte. Guanyem a casa. Ens classifiquem per la Cers. I la gent va respondre. La Penya Equip i Força, el Front tauró… tots. agrair-los a tots. Millor final possible aquí a casa i queda un partit que també el lluitarem per acabar el màxim d’amunt possible.

P- Això de veure pancartes amb el teu nom, això de veure tanta gent deixant comentaris a la mevaweb… vas dir que deixaries els sentiments i els nervis pel final del partit … ho vas aconseguir?

TON BALIU- Em va costar una mica al principi del partit, pensava que era l’última vegada… sobre tot quan va dir el meu nom l’Aitor… i vaig pensar… ostres ja no el tornaran a dir més aquí no?… de moment, de moment… però després penses en el partit. Volíem els 3 punts per entrar a la Cers. I les emocions van venir al final. Amb les pancartes, els elogis… però sóc conscient que no sóc cap llegenda de res. No he guanyat res aquí a Igualada. Només he defensat tant com he pogut els colors de l’IHC , que he sentit dins… i que sentiré sempre. 

TON VOLANT

Foto O. Sebrià

P- I al final, a la pista, quan  t’acomiadaves, veure que hi havia tota una successió de jugadors del planter que havien aconseguit èxits, per que alguns t’havien acompanyat al primer equip… veure que hi ha continuïtat et reconforta. És com dir… ho deixo encaminat.

TON BALIU- De fet quan vaig haver de decidir va ser una de les coses que em van decidir. Per molta pena que em fa de no poder jugar amb aquesta canalla que puja i que ho van molt bé. M’agradaria ajudar-los a millorar però també crec que sense mi, agafaran més protagonisme i també els pot anar molt bé. I això em va ajudar per que vaig veure que el club estava en bones mans. Quedarà un equip molt maco per l’any que ve. I aquesta canalla, campions d’Espanya juvenils, l’any que ve són júniors, i no nomès el Tety i el Roger que ja juguen sinó  que pugen el Méndez, l’Ori, el Bern… ua sèrie de jugadors que quan comencin a jugar… i a treballar per que juga no és fàcil… i quan surtin donaran el callo. 

P- Aquests dies amb el comentaris que t’ha enviat tanta gent hem pres consciència que has tocat diferents generacions…. des del post-Dream Team fins els joves d’ara… molts jugadors, molts amics.

TON BALIU- Si. A vegades hi penses no?. Estic content d’haver conegut tants jugadors. Quan vaig pujar al primer equip sempre me’n recordaré que el Sergi Montferri era com el meu pare. El que m’ajudava, el que em cuidava… També vaig jugar amb el Pep Torras, el Baba Raventós, en Càceres… els Bargalló… que eren els meus ídols. I ara espero que els joves que pugen tinguin un bon record de mi. El que vull que recordin de mi és lluita a la pista i ganes de guanyar cada partit. 

P- Et dèiem que les portes de Les Comes les tens obertes … però és que les claus les tens tu… Gràcies per tot Ton.

TON BALIU- Esperem algun dia poder tornar. 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *