À. FERRER: HE VOLGUT SABER QUIN ÉS EL MEU SOSTRE I PER AIXÒ VAIG A PIERA

Z ALEXFoto O. Sebrià

P- Àlex… aquella foto que et vam fer amb el Joan a les Comes va ser premonitòria… aleshores no ho sabíem però eren 2 adéus…Com ha anat tot?

À. FERRER- En aquell moment no s’havia ni jo al meu futur. Aquell dia era l’adeu del Joan, el Ton i el Pol, volia tenir una foto amb el Joanet com a record dels grans anys que hem passat. El club comptava amb mi i els hi agraeixo molt però al final he volgut saber quin es el meu sostre i he decidit anar a Piera

P- Te’n tornes a casa … en una categoria molt important com la Nacional Catalana…

À. FERRER- Si torno a Piera a Nacional Catalana a provar sort per veure on puc arribar, es un projecte maco a una categoria important.

P-Com valores aquests anys que has estat a Igualada?

À. FERRER- Costa resumir aquests anys al club on m’he sentit com a casa des del primer dia, he viscut dos final-four, la copa del rei, les fases finals amb sub-23 i dos anys com a entrenador. El més important es que m’emporto grans records i sobretot grans amics.

P- I l haver compartit porteria amb l’Elagi?

À.FERRER- A l’Elagi li estic molt agraït, sempre que li he demanat m’ha ajudat, hem tingut molt feeling i sobretot m’ha ensenyat a cada entrenament i a cada partit com afrontar situacions…  és un dels millors porters i com a persona un 10.

P- Com creus que li pot anar a l’IHC la temporada que ve?

À.FERRER- L’any qe ve espero veure un Igualada lluitant a cada partit com ho ha fet fins ara, hi ha un gran grup de jugadors que deixaran al club ben alt.

P- Això és un “Fins Aviat” però. Les portes de les Comes sempre les tindràs obertes!!!

À.FERRER- Com t’he dit hi deixo molts amics, tant jugadors com aficionats…  a més el meu germà està encara al club així que sempre que pugui vindré a veure l’Igualada. He viscut 3 anys inoblidables aquí a Igualada i sempre estaré agraït.
Per últim vull donar les gràcies a tots els jugadors, entrenadors i cos tècnic que han compartit amb mi vestidor aquest anys per ensenyar-me tant i fer-me gaudir tant del hoquei

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *