IHC CALAF GRUP 4 – LLORET 4. UN PÓQUER DE TETY VIVES DÓNA EL PRIMER PUNT


z-tety
Foto A.Lodi

L’IHC CALAF GRUP ha salvat finalment un punt gràcies a l’extraordinari encert de Tety Vives a pilota aturada (dues FD i un penal amb un increïble 100 per cent d’efectivitat). Vives, que ha sortit de titular i ha jugat molts minuts, també ha estat l’autor del 2 a 1 després d’una gran assistència de Bargalló.

Però l’Igualada no hauria pogut sumar aquest punt sense la gran aturada d’Elagi Deitg en una FD a 35 segons del final en un gravíssim error doble dels col.legiats Valverde i López Expòsito (una de les moltes que han fet) quan no han assenyalat un penal molt clar del porter visitant sobre Emaniel Garcia i en canvi li han ensenyat targeta blava a l’argentí per intentar treure’s de sobre el porter rival. A la fi, i després d’un partit molt patit, els arlequinats han pogut arrencar la temporada amb un punt.

EL PITJOR ESCENARI

De fet el partit ha començat de la pitjor manera possible si davant tens un equip entrenat per Manel Barceló. Els visitants s’han avançat molt d’hora (minut 2.40) amb una acció per darrera la porteria. Era l’escenari ideal pels “selvàtics” que han tirat de pissarra i rigor defensiu per mantenir el 0 a 1 fins al minut 15 quan en Tety ha marcat el primer del seu pòquer amb un llançament de penal (abans Pla i Emanuel havien enviat dues boles al ferro). El mateix Vives ha posat per davant a l’IHC “escopint” de primera una magnífica assistència de Bargalló. Amb el 2 a 1 els arlequinats han tingut diverses oportunitats per ampliar l’avantatge i segurament trencar el partit. Però el 2 a 1 ha estat un miratge perquè a 2 minuts i mig del final Plaza ha enviat una canonada a l’escaire que restablia l’empat. Amb el 2 a 2 , i la sensació que tocaria seguir patint, s’ha arribat al descans.

SEMPRE PER DARRERA I CONTRA UN ARBITRATGE HORRORÓS

La segona part encara ha començat pitjor. Només es portaven jugats 48 segons i Plaza ha enviat una altra bola a l’escaire (aquest cop en una contra). I un minut després ha començat l’espectacle arbitral. Penal molt rigurós per una acció defensiva d’Emanuel. Per sort “l’assegurança Deitg” ha tornat a intervenir. Es mantenia el 2 a 3.

L’IHC podria haver empatat (o com a mínim n’hauria tingut l’opció) amb un penal claríssim sobre el davanter argentí (clarament la gran víctima dels col.legiats aquesta nit) Garcia havia guanyat la posició amb una gran finta de dreta i s’havia quedat sol dins de l’àrea davant de Serra. Només havia d’engaltar. uan anava a fer-ho li han colpejat la mà i no ha pogut fer-ho. El penal era de llibre. No l’han assenyalat.

El  Lloret s’ha beneficiat d’aquesta errada arbitral perquè en la jugada següent els han marcat un penal a favor,  un d’aquells de “si haguessin marcat la primera falta (el penal contra Garcia) no hauria arribat la segona (el penal contra l’IHC). La mala sort ha perseguit en aquest cas l’Elagi que havia aconseguit aturar, en un prodigi de reflexes, fins a 3 rematades a boca de gol. El porter arlequinat li ha endevinat la intenció a “Sulé” però la bola ha acabat passant-li plorant per sota el patí.

El 2 a 4 transmetia una autèntica alarma. Recuperar-li 2 gols a un equip Made in Barceló és una feina de titans. Per sort ha tornat a aparèixer un autèntic tità… Tety Vives que ha fet el seu primer hat trick com a jugador del primer equip amb un llançament de FD en un tir semi-directe avançat. Tornava l’esperança. No tot estava encara decidit.

L’IHC ho ha provat amb un remat al ferro de Met Molas. El Lloret també (amb una altra FD que ha salvat l’Elagi). El destí semblava reptar un altre cop al jove jugador del planter. Quan ha tingut cartes per fer el pòquer Vives no ha fallat. Un altre cop de FD. Un altre cop amb nervis d’acer.

Els de Ferran López, que ja havien salvat un punt, han anat a buscar els tres. I l’han tingut quan a falta de 35 segons Emanuel Garcia (molt marcat durant tot el partit) ha pogut escapar-se dels seus perseguidors, ha entrat a l’àrea per la lateral i quan ha intentat driblar el porter, aquest l’ha fet caure de manera molt evident. Igual d’evident que l’acció s’havia de sancionar amb penal. Els col.legiats “no l’han vist” . Però si que han “apreciat” una presumpta empenta de l’argentí sobre el porter amb qui havia quedat enganxat en una melée que l’impedia de tornar a defensar en un moment de màxima tensió. La parella arbitral ha fet el seu enèssim error (i per sort l’últim) i li han ensenyat targeta blava. Una decisió que podia enviar a l’aigüera tot l’esforç dels igualadins durant el partit. Per sort l’Elagi ha arrodonit una actuació superba aturant la FD. Els seus companys han fet la resta aguantant en inferioritat els darrers 35 segons.

A la fi repartiment de punts en un bon partit tàctic marcat per un mal arbitratge amb poc tacte. Tant poc que ja als vestidors els col.legiats han deixat escrit a l’acta que hi afegiran un annex per alguns comentaris que haurien sentit al final del partit.  La directiva de l’IHC ha protestat l’acta per l’actuació extremadament deficient dels dos àrbitres.

IHC CALAF GRUP 4 (2/2) Elagi Deitg, Francesc Bargalló, Tety Vives (4), Sergi Pla i Emanuel Garcia, equip inicial. Met Molas, Roger Bars, Nil Garreta. Dani López i Bernat Camps.

LLORET 4 (2/2) Serra, M.Grau (1), Plaza (2), Àlex, Grau, Sulé (1), equip inicial. Ferrer.

GOLS: 0-1 M.Grau (m 2.38), 1-1 Tety Vives penal (m 14.45), 2-1 Tety Vives (m 19.12), 2-2 Plaza (m 22.23). SEGONA PART. 2-3 Plaza (m 0.48), 2-4 Sulé penal (m 7.24), 3-4 Tety Vives FD (m 7.55), 4-4 Tety Vives FD (m 22.52)

INCIDÈNCIES: 400 espectadors a les Comes. Una vintena dels quals arribats des de Lloret.

Àrbitres: Oscar Valverde i Alberto López Expósito. Un autèntic desastre. S’han equivocat en moltes decisions i després, encara més, en el seu intent de compensar. Algunes de les seves errades han condicionat irremeiablement el partit.

Mentrestant els igualadins han rebut aquest dissabte una molt bona notícia. Ton Baliu s’ha proclamat campió de la SuperTaça de Portugal en imposar-se amb el seu nou equip, el Porto, a l’altre gran de Portugal, el Benfica de Lisboa per 13 a 7. És el primer títol de l’igualadí al cotat del tècnic Guillem Cabestany, un altre ex-IHC. 

 

 

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *