JORDI BOADA, SELECCIONADOR SUB-17. REPETIR ÈXIT NO HO PODEM GARANTIR PERÒ SI LA PASSIÓ I LES GANES QUE HI POSAREM

Els jugadors de l’IHC RIGAT segueixen preparant el partit de diumenge contra el Breganze italià que suposarà la presentació de l’equip davant de l’afició. El partit arrencarà a les 6 de la tarda i tindrà entrada de franc. Abans els arlequinats centraran la seva atenció en la presentació de l’Ok LLiga que es farà a Sant Sadurní.

Els jugadors del planter somien en totes dues coses alhora. Ser algun dia en una festa de l’Ok Lliga i amb la samarreta de l’IHC. Aquest és un somni que també comparteix la victoriosa generació del 2002 a la que hem estat dedicant una sèrie especial amb motiu del campionat d’Europa sub-17 guanyat per la selecció espanyola. Avui la tanquem amb una entrevista especial, amb el responsable d’aquesta selecció, l’home que va portar la sub-17 a l’èxit, el seleccionador estatal, Jordi Boada. Amb ell parlem de la victòria a Correggio, de la salut de la base i del futur dels jugadors arlequinats que ell va dirigir.

P- Jordi, d’entrada felicitats, i no només pel triomf sinó especialment pel joc que vau exhibir (i el nivell d’hoquei) durant tot el campionat

J.BOADA- Moltes gràcies, estem realment molt feliços i satisfets, sobretot, per com dius, per la imatge que ha deixat l’equip al llarg de tota la competició i que ha sigut el fruit de setmanes d’entrenament on els jugadors ho han posat tot.

P- Per aquells que no han pogut veure la selecció… com és l’hoquei que l’ha portat a l’èxit, com és l’hoquei de Jordi Boada?

J.BOADA- La proposta de joc de l’equip es la d’anar sempre endavant, atacar constantment. Començant per una defensa agressiva i pressionant, que busca condicionar l’atac rival, recuperar la bola en situacions òptimes per contraatacar ràpid i poder generar ocasions de gol. En l’atac organitzat, hem  donat llibertat als jugadors dins d’uns conceptes de joc que afavoreixin la generació d’ espais amb avantatge i situacions òptimes pels jugadors.

P- L’equip es mereix l’elogi per tot el campionat… però la final destaca pel rival, per la transcendència del partit, per la maduresa dels jugadors… per l’emoció… Una gran final!

J.BOADA- El rival era d’un grandíssim nivell, hi havia 4 jugadors que repetien de l’any anterior en el que havien estat campions i per tan, a més acumulaven certa experiència en aquest tipus d’escenaris. Portugal tenia tots els ingredients per intimidar-te: havia fet una fase prèvia impecable i havia escombrat a França i Itàlia, però altre vegada, els jugadors van demostrat que estaven preparats. Si veus la final, l’equip pressiona a dalt, surt al contraatac, incorpora 2 i 3 jugadors i busca situacions d’1c1, l’equip no recula, va endavant i això és perquè te confiança i creu en ell mateix.

Aquest aspecte emocional l’ha treballat molt bé tot el cos tècnic; el Roger, el David i el Jaume,  generant un missatge positiu constant, un clima de confiança, de concentració, però també de tranquil·litat i distensió. Al final, aquest tipus de partits, com es diu, es resolen per detalls, i per veure els detalls has d’està tranquil, son escenaris en què és fàcil que se t’emportin les emocions

P- I què va sentir el seleccionador quan, jugant-vos-la amb el 5 contra 4, l’Oriol Llenas fa el gol… què vas sentir?

J.BOADA- Tinc flaixos de la jugada, va ser una acció molt ràpida, ja que no va ser un gol dels que entren nets a porteria. Fins que no vaig veure celebrar el gol  als jugadors no sabia com havia acabat. I si, allà vaig tenir  uns segons de bogeria, on explota la tensió que has acumulat els últims minuts, on veus que se t’acaba el temps…però de seguida et conectes amb el “modo” entrenador, et ve al cap que falten 36 segons i que ara seran ells els que treuran el 5è jugador, cosa que no van acabar fent, allà hi ha un moment en que has de reconnectar  l’equip perquè al joc, és molt típic rebre un gol després de marcar-ne un si t’has relaxat… El sentiment més  fort et ve quan xiula el final, allà si que em vaig emocionar de veritat.

P- La victòria és la recompensa a tant treball, tant sacrifici, tanta feina… dels jugadors però també dels que els ensenyeu i dirigiu no?

J. BOADA- Pel cos tècnic, evidentment que la medalla d’or és una gran recompensa i satisfacció al treball de tots aquests mesos, però per sobre d’això em quedo amb el reconeixement dels jugadors i dels companys d’staff. Tenir la sensació que has ajudat a un jugador a millorar, per mi és una satisfacció enorme; al final, guanyar no depèn exclusivament de tu…pots tenir un rival millor o la bola del 5c4 pot no entrat, però la feina de les 6 setmanes anteriors hi és, si les persones que la coneixen te la valoren, és el premi més gran de tots.

P- Precisament aquesta ha de ser la part bonica de la feina… la d’ensenyar, la de cuidar la base… una part tant fonamental del nostre hoquei i que necessita molt que se la reivindiqui… pels nois i pels entrenadors que hi dediqueu temps i esforços…

J.BOADA- Si, l’hoquei base, és molt gratificant i com dius, és fonamental, és el futur del nostre preciós esport. Els jugadors, familiars, aficionats i entrenadors fan malabarismes en les seves vides per poder entrenar i competir al màxim, i és per això que és fonamental gaudir-ho cada dia, ser positiu, sumar, perquè som un esport minoritari i si volem créixer ho hem de fer des de la passió que ens mou.

P- De tota manera sempre diem que la feina de seleccionador és especialment complicada… amb una base tant àmplia, amb tants bons jugadors, amb tants partits, tants campionats… Com afronteu una feinada tant immensa?

J.BOADA- És una feina molt diferent a la que pots desenvolupar durant una temporada a un club i per tant, has d’intentar adaptar-te ràpid a les característiques que te aquest rol. Durant l’any, intentes veure el màxim de partits, ja sigui presencialment o a través de vídeos, assistir a les fases finals; Campionat de Catalunya, Espanya, Seleccions Territorials i Autonòmiques per conèixer el màxim de jugadors possibles. Paral·lelament anem realitzant el Centre de Tecnificació, aquesta temporada passada, des del desembre vam realitzar-ne 7 a Catalunya amb un total de 30 jugadors a cadascú i 3 controls a la resta de l’Estat.  L’objectiu del Centre de Tecnificació és conèixer de manera més pròxima als jugadors, però també ajudar-los en la seva formació. Aquest any, disposem d’experiència i més temps i la idea és poder-ne fer més.

P- És evident que el triomf és de tot l’equip però a Igualada interessa molt saber quina és la teva opinió sobre els 3 arlequinats… pot somiar l’afició amb que algun dia els podrà veure a Les Comes al primer equip?

J.BOADA- Són 3 jugadors amb possibilitats d’acabar formant part del primer equip d’Igualada, perquè són 3 promeses. Estan en una etapa de formació i si treballen amb tranquil·litat i amb l’objectiu de millorar poden esdevenir grans jugadors, a més formen part d’una generació molt bona i per tant sembla que tenen un entorn molt favorable. Però en aquestes edats, cal ser prudent i no tenir pressa en cremar etapes.

P- Si l’hoquei necessita suports… l’hoquei base encara més? Necessita que se’l reivindiqui com la clau del futur, com el múscul del nostre hoquei? Com veus la base (en general o la que et toca per edats) ara mateix? 

J.BOADA- Està clar que necessita suport, perquè és el futur. I cal invertir en el futur. Venim d’uns anys on hi ha hagut una fuga de talents de jugadors i entrenadors d’OK Lliga cap a Portugal i Italia, per tant, és fonamental que els clubs facin un pas endavant a la base. I això,  passa per dotar de més recursos a la base: tenir millors entrenadors, ampliar cos tècnic amb preparadors físics, de porters… i invertir en la seva. I això te un cost econòmic, que cal lluitar des de les juntes directives. Malgrat totes les dificultats, segueixen sortint jugadors de gran nivell, perquè com comentàvem, encara està ple de “bojos” de l’hoquei que treballen pràcticament altruïstament i per sort, tenim jugadors de gran talent.

P- Heu viscut un èxit molt important per l’hoquei… però com gairebé sempre en l’esport no deveu tenir massa temps per gaudir-ho perquè ja deveu estar pensant en els pròxims compromisos… La clau és tornar a repetir fórmula? feina i dedicació… i tàctica i joc… i els resultats ja vindran?  

J.BOADA- Si, ara necessitem recuperar-nos de totes aquestes setmanes, seguir amb la nostre vida diària, tornar a la feina…. Però en breu ja ens posarem a treballar novament. Primer farem una valoració de la temporada passada, hi ha coses que repetirem, però altres que ajustarem. El que no canviarà és la dedicació i la idea de joc. A partir d’aquí veurem, segur que tindrem un grup competitiu, però repetir èxit en forma de victòria no es pot assegurar. El que si es pot assegurar és la passió i ganes que hi posarem

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *