Fa 3 dies que a Les Comes es va tancar una época. De fet les emocions de l’homenatge a la gran capitana encara ressonen al pavelló. I encara toquen la fibra d’una jugadora que ja ha inscrit el seu nom a la història del club i de l’hoquei.
P- Anna vas notar que era el teu últim partit?
ANNA GIL – Nerviosa durant el dia pel fet de ser el meu últim partit en l’Ok lliga Femenina, però a la hora del partit, els nervis normals de cada enfrontament.
P- I les emocions al final?
ANNA GIL- Moltes emocions al final que no es poden descriure, va ser un dia espectacular, que no oblidaré mai. I m’agradaria aprofitar per agraïr el gran esforç que es va fer en preparar-me aquest dia tant especial, i tot el recolzament que vaig rebre de tanta gent que va assistir al partit.
P- Gran coincidència de dues grans dient adeu alhora
ANNA GIL – Doncs si, dues jugadores que des que vaig començar que ens trobem per les pistes, les dues capitanes i amb el dorsal 9… Molta coincidència, però va ser molt maco que poguessim despedir-nos alhora les dues després de tants anys. Uns mesos abans, ja ho vam comentar que coincidirem al últim partit.
P- Com et sents ara 3 dies després?
ANNA GIL– Ara doncs res, ja amb cansament físic i psicològic i toca descansar, tot i que seguim entrenant, i segueixo al costat de les meves companyes… així que tot igual. Encara ens queda un torneig. El més dificil serà al començament de la pròxima temporada.
