L’actualitat esportiva del MONBUS IHC passa aquests dies pel porter del primer equip Elagi Deitg que aquest dimarts ha fet el seu primer entrenament amb la selecció estatal que participarà a la Copa Llatina que es disputa a Viana do Castelo . L’equip que entrena el nou seleccionador Quim Pauls arriba aquest dijous a aquesta localitat portuguesa on demà arrenca el campionat. Mentrestant l’afició igualadina encara gaudeix de la gran actuació de l’equip a Voltregà amb l’exhibició a pilota aturada d’un endolladíssim Oriol Vives que està signant una temporada per emmarcar.
P- Gran demostració de caràcter de l’equip a Voltregà, oi Ori?
O.VIVES- L’equip tenia ganes d’aixexar-se després de la decepció de no poder jugar la final de la Cers. Sabíem que era complicat però penso que vam treballar molt bé tots des del primer minut.
P- Hi havies guanyat mai al Victorià Oliveres?
O.VIVES- Mai mai, és la primera vegada que aconsegueixo guanyar al Voltregà després d’haver marxat.
P- I a més jugant molt bé.
O.VIVES- Penso que vam fer un dels partits més complerts de l’any. Vam defensar junts i forts i en atac ens sortien les coses. Vam fallar cara a porteria… la veritat és que en Roger va estar molt encertat.
P- Però nosaltres vam dominar les dues àrees. la porteria amb un Elagi immens i les FD amb un Ori finíssim.
O.VIVES- Si per alguna cosa som on som, és per el treball col.lectiu i humà d’aquest equip, tots som importants. L’Elagi va tornar a demostrar el porteràs que esta fet.
P- I va semblar que si en pintaven 5, 5 en faries…
O.VIVES- Dissabte van entrar, també hi ha hagut dies que se’n han fallat moltes. L’ important són els 3 punts que ens acosten a la zona de la classificació on volem estar per competir per portar l’equip a la Cers novament.
25 ANYS D’UN SOMNI QUE ENCARA CONTINUA
Aquest 16 d’abril fa 25 anys que l’Igualada HC va guanyar la seva primera lliga (com molt bé recorden avui els companys del 9 esportiu). Va ser amb una victòria a Riazor contra el Dominicos per 5 a 6 davant una massiva presència de seguidors igualadins. L’equip que entrenaven Roc Mestres i Jaume Vidal es va imposar al totpoderós Liceo i va iniciar així el camí que va portar a una dècada prodigiosa on es van guanyar 5 lligues i 6 copes d’Europa. La rebuda als campions, primer a l’aeroport del Prat i després a Igualada, va ser històrica. I va estar a punt de repetir-se aquell mateix any perque l’equip va jugar també les finals de la copa (els arlequinats van perdre contra el mateix Liceo) i de la Cers (on van caure contra un multinacional Hockey Monza encapçalat pel que seria el gran líder de l’IHC dels anys 90 , Santi Carda, recentment elegit per Catalunya Ràdio el millor jugador català de la història).
Aquell IHC modest, que sorprenia als grans de l’hoquei, i guanyava el primer títol de la seva història, el formàven Carles Folguera i Claudi Tijeras com a porters i Albert Folguera, Joan Carles, Jordi Llorach, Xavi Gimeno, Pep Benito, Ton Tarrida, i els joves Llorenç Miquel, David Gabaldon i Jordi Guillen com a jugadors. El nostre homenatge a tots ells per tot el que ens van donar amb el seu esforç i la seva fe, en aquell any irrepetible.
