BARGALLÓ: AL FINAL DEL PARTIT ENS VAM SENTIR ROBATS

4 dies després del robatori d’Oliveira d’Azemeis encara no ha remés la indignació provocada per l’arbitratge, la violència i l’actitut anti-esportiva dels dirigents portuguesos. Els jugadors de l’IHC fan aquest dimecres l’últim entrenament abans de les minivacances de Setmana Santa. No tornaran a les Comes fins dimarts, festa del Sant Crist. Són entrenaments bàsicament de recuperació, principalment física per la gran quantitat de cops que van rebre a Portugal però també psicològica, perquè el cop moral del que va passar dissabte és dels que costen de curar.

La directiva del club també mostra la seva indignació per tot el que va envoltar el partit d’Oliveira d’Azemeis. Vergonya del que pot arribar a passar dins d’una pista d’hoquei (i també fora que potser encara és pitjor), ràbia perquè es va jugar indignament amb les il.lusions de tots els socis i aficionats igualadins que encara creuen en l’honradesa de l’esport i decepció perquè una vegada més les trampes es van imposar a la llei. l’anti-hoquei a l’hoquei. Ho defineix molt bé aquella frase: "Ens han picat com mai, ens han robat com sempre" que es va sentir al final del partit a Oliveira. El pitjor és la buidor que se sent al club, com ha pogut constatar la "mevaweb", de veure que després de molts anys de lluitar perquè l’hoquei tiri endavant, després de molts sacrificis com a club, després d’anys de correció i esportivitat, després de donar tants cops la cara per l’hoquei ara hagi tornat a passar el de sempre. Àrbitres dolents, teledirigits o en el millor dels casos coaccionats per interessos de club o federacions molt importants. Clubs i Federacions que obliden les normes bàsiques i indispensables de l’ética esportiva. És el de sempre. El que fa impossible que ningú es prengui seriosament aquest esport. La buidor i la decepció és tant gran que fins i tot és més que probable que s’opti per no fer cap escrit de protesta. L’experiència (final de la Lliga Europea de la Corunya per exemple) ha demostrat que ningú vol treure conclusions de res i que les protestes s’arxiven directament a la paperera. Malgrat tot fonts del club han apuntat que l’Igualada Hoquei Club seguirà lluitant amb tots els que estimen aquest esport perquè l’hoquei pugui eliminar aquests tumors que l’impedeixen de fer-se gran d’una vegada. I és que un cop més toca recuperar-se d’una altra presa de pèl.

Un dels damnificats per la tupinada de Portugal és el porter igualadí, l’Oriol Bargalló. El seu magnífic partit a Oliveira d’Azemeis es va quedar sense la justa recompensa. La classificació.

                                           

P- Oriol, com esteu més de 90 hores després del lamentable espectacle de dissabte?. Suposo que encara hi doneu voltes, no?

BARGALLÓ- Si, home. Si, perquè sap greu perquè podríem haver arribat a una Final Four, ens ho mereixíem i ara només ens queda la Lliga.

P- Tu que has estat jugant a Itàlia, on es pràctica unn hoquei més fort, més dur, el de dissabte és el partit més violent que has vist mai.

BARGALLÓ- Només en recordo un de pitjor. Un cop vaig veure un Barcelós-Liceo encara més violent. Però el nostre de Portugal deu n’hi dó. I és que a més que ens van pegar a tots, a més dels penals, de la falta directa,  hi ha els dos gols: El que ens treuen a nosaltres i el que els donen a ells sense que hagués entrat. Sense això i malgrat les òsties hauríem passat nosaltres i de dos.

P- Tu ja coneixies Bisacco. Va ser qui ho va decidir tot al capdavall, no?

BARGALLÓ- Si, ja m’havia arbitrat. És de Follonica i al Prato no l’arbitrava massa bé. I a Oliveira va ser determinant. Es pot parlar clarament de robatori. AL final del partit els jugadors ens vam sentir robats. Així de clar.

P- I el pitjor és que ningú intervé. Ni per l’absència de televisió, ni per no deixar-vos pista, ni per la violència, ni per les agressions, ni per l’àrbitratge. Ningú sanciona res i la pròxima vegada passarà el mateix, no?

BARGALLÓ- Si, està clar. Seguirà sempre igual perquè és el que els interessa a ells. No els estan sortint jugadors i han de buscar les classificacions d’aquesta manera.

P- Qui més qui menys arrossega problemes físics aquests dies, no?

BARGALLÓ- Si. gairebé tots tenim molesties. Per això hem aprofitat els entrenaments per recuperar-nos físicament. Fem treball de recuperació, de manteniment físic. Molt de patí, partidets. Una mica és mantenir el físic alleugerint la ment.

P- Perquè potser encara costarà més oblidar que deixar de notar els efectes dels cops, no?

BARGALLÓ- Si, però no hi hem de pensar més. Ara hem de centrar-nos en el Lloret, en intentar arribar a la tercera plaça. Ens hem de centrar en la lliga.

Per cert una última informació al voltant del partit de dissabte. Finalment el davanter de l’Oliveirense Tó Neves ha hagut de ser operat a l’Hospital Santo António, de Porto, després que se li hagués diagnosticat una apendicitis. To Neves estarà tres setmanes de baixa però s’espera que pugui estar a punt per la final a quatre de Reus. Una cosa no treu l’altra, malgrat el penós espectacle que van donar els jugadors portuguesos s’ha de destacar el coratge del veteraníssim davanter internacional perquè malgrat tenir febre pel que aleshores es creia que era simplement una gastroenteritis va acabar sortint a la pista i va ser l’àrtifex (junt amb l’àrbitre) de la remuntada portuguesa. Aquí, pel igualadins i pels catalans, aquí si, el primer és l’esport i per tant li desitjem una ràpida recuperació a To Neves.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *