PROINOSA IHC 0 – LLEIDA 2. NO HI HA HAGUT MANERA

El PROINOSA Igualada ha vist tallada la seva progressió en el pitjor moment, després de les bones sensacions que havia deixat l’empat a Reus. Però l’IHC s’ha estabellat aquest dissabte contra els seus mals habituals: falta d’efectivitat i precipitació. És veritat que no s’ha fet un gran partit, que no s’ha lligat el joc de manera col.lectiva (en això encara no s’ha aconseguit el nivell de la temporada passada) i que les oportunitats ofensives no han nascut ben seleccionades en la majoria dels casos. Però les dades són inexorables: fins a 58 remats a porta (24 a la primera part i 34! a la segona), 5 remats al ferro i com a mínim 3 penals no assenyalats. Però la bola no ha volgut entrar. Una jornada més s’ha mostrat esquípola als esforços innegables dels jugadors igualadins per fer-la entrar a la porteria rival. En canvi el Lleida, que ha fet un partit molt intel.ligent, n’ha tingut prou amb encertar dos cops en mensy d’un minut i mig, i després s’ha dedicat a controlar la bola i tancar la defensa molt enrere, pràcticament sobre el porter (que també ha estat molt encertat sobre tot en una segona part que ha acabat sent un taqui-gol).

A la fi han estat 50 minuts decidits en un i mig. El partit s’ha acabat trencant en una sola jugada. Al minut 9 i mig. El PROINOSA ha tingut un doble remat a porta (Bargalló primer i Montferri després) que Gascon, miraculosament ha aconseguit aturar i en el contratac Busquets li ha fet falta a Giralt, que els àrbitres, Sandoval i Mayor, han interpretat com a directa. Una decisió molt discutible, perquè Busquets estava de cara al davanter visitant, i ha topat amb ell quan aquest intentava el regat cap a la dreta. En cap cas l’havia superat ni Busquets l’estava entrat en desventatge o des del darrere. Era, per tant, més una falta normal que una de directa. Els àrbitres, perpo, han tornat a collar a l’IHC i el pierenc Soler ha aprofitat el regal per marcar el 0 a 1 en una extraordinària definició. de l’1 a 0 s’ha passat al 0 a 1. Un minut i mig després, Soler ha tret or d’un bola morta dins de l’àrea per fer el 0 a 2. Un marcador que els igualadins no han pogut superar tot i que han fet un extraordinari esforç per remuntar sobre tot a la segona part. No hi ha hagut manera i ara la classificació per la Copa del Rei s’ha complicat de manera evident. Els rivals més pròxims són ara a 6 punts. Però atenció, en queden 21 per disputar i el PROINOSA segueix depenent d’ell mateix. Si guanya els partits que queden a casa i dos dels quatre a fora, s’asseguraria pràcticament la classificació. El que caracteritza un equip fort no és que no pugui entrepussar. I fins i tot més d’una vegada. El que el fa gran, és saber-se aixecar. Dimecres a 2/4 d’1 a Blanes hi haurà la primera oportunitar. L’IHC ho ha de fer ja.

PROINOSA IHC 0 (0/0: O. Bargalló, Càceres, Montferri, Busquets i J. Bargalló, equip inicial. Edu, Eloi i Raventós.

LLEIDA 2 (2/0): Gascon, Trilla, galan, Soler i Giralt, equip inicial. X. Andrés, D. Lòpez, Costa.

GOLS: 0-1 Soler (fd) m 9.39. 0-2 Soler (m 11).

INICIDÈNCIES: 420 espectadors a les Comes, una trentena dels quals eren jugadors i seguidors del C.H. Castellet, club convidat en aquesta ocasió per l’IHC. Els jugadors igualadins X. Andrés i D. Lopez ha estat rebuts amb aplaudiments a l’inici del partit.

FRANCESC MONCLÚS

P- No hi ha hagut manera. Segurament no s’ha jugat prou bé, però 58 remats a porta són molts remats.

MONCLÚS- Jo crec que hem seleccionat poc, tot i així. Ha estat un partit d’aquells que no hi ha manera, que els remats se’t en van fora, reboten en el rival. No és que haguem seleccionat molt però si que hem fet alguns pals que ens hauríen fet entrar dins del partit amb el 2 a 1. Era el que buscàvem. Fer un gol i entrar dins del partit. Però per molt que ho hem intentat, la bola no ha entrat.

P- La progressió iniciada a Reus queda ara tallada, com a mínim en resultats, però això no vol dir que l’equip no hagi de seguir creixent

MONCLÚS- Si. la veritat és que estem treballant perquè això sigui una realitat, però és evident que el que val són els punts que tens a la classificació. Ara toca aixecar-nos. I això vol dir anar a totes d’aquí a 3 dies.

P- Pot anar bé això, no? Jugar tan seguit?

MONCLÚS- Si, si. Després d’una derrota com aquesta compensar-ho amb una victòria després de 3 dies, ens aniria molt bé.

P- Encara que sigui en una pista com la del Blanes.

MONCLÚS- Encara que sigui a Blanes. Qualitat n’hi ha. L’equip està treballant, jo penso que bé. I això ens ha de portar algún dia a fer un partit bó fora de casa. A veure si pot ser aquest de dimecres.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *